Creat: 03.11.2026 | 05:21

Actualitzat: 03.11.2026 | 05:21

De vegades, em dona per pensar que som nosaltres, els vius, els fantasmes que en corrua anem a visitar els morts al cementiri i que ells ens contemplen, des de la seva recollida intimitat, anar i venir. Que nosaltres els vius som en realitat el parèntesi, l’instant fugaç entre dues morts que s’allargassen en l’eternitat just abans i just després. Com si els morts ja hi fossin des de sempre i per sempre.

En el ritual del mateix moviment, en els psalms reiterats, en l’abisme sabut pam a pam i tot i........

© Segre