Creat: 28.03.2026 | 05:38

Actualitzat: 28.03.2026 | 05:38

Després d’obrir un nou front amb l’Iran de la mà de Donald Trump, Benjamin Netanyahu manté el món pendent del petroli. Les infraestructures vitals d’aquest combustible a l’Orient Mitjà han estat destruïdes i s’adverteix de la possibilitat que els preus es mantinguin a l’alça, inclús durant tot l’any vinent.

Amb la mirada perduda per l’Iran i amb el cap en l’economia, hem desparat l’atenció de l’obvietat. El recompte de les víctimes mortals sota l’acció d’Israel es renova diàriament per centenars. I no pas en relació amb l’Iran.

Mentre la guerra amb el país persa evoluciona, els israelians reprenen amb força els fronts que fa anys que romanen oberts. Dissabte a la nit, grups organitzats de colons israelians van atacar una quinzena de pobles a Cisjordània. En llocs com Jalud, Fandaqumiya, Qaryut o Silat ad-Dhar, van provar d’arrasar-ho tot, cremant cases, cotxes i camps. A ciutats com Hebron, Ramal·lah o Betlem també van produir-se atacs més puntuals, amb ferits en alguns casos, coincidint amb les celebracions de l’Eid al-Fitr, la celebració després del dejuni d’aquestes setmanes de Ramadà. Davant d’un sospitós fracàs de l’exèrcit israelià per contenir els atacs durant les més de sis hores que van durar, la Mitja Lluna Roja informa de ferits i de famílies fugint dels focs.

Mentrestant, la batalla incessant amb el Líban es revela especialment destructiva en les últimes setmanes. En només quinze dies, Israel ha provocat el desplaçament intern de més d’un milió de libanesos i la mort de més d’un miler. Amb una estratègia calcada a la que desplega a Gaza, l’exèrcit del país hebreu ha bombardejat 128 centres mèdics i ambulàncies i assassinat una quarantena de treballadors sanitaris.

Hamàs és el pretext a la Franja i Hezbol·là ho és al Líban. És la voluntat de destruir activitats de la milícia libanesa el que permet al ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ordenar la destrucció de tots els ponts sobre el riu Litani. De retruc, també ha dictaminat les demolicions de cases als pobles de “primera línia” per —diu— “posar fi a les amenaces a les comunitats israelianes”. L’avançament territorial que en resultarà, sempre al capdamunt de la llista de prioritats.

I tot plegat sense deixar en pau els gazians. Més restriccions a l’ajuda humanitària que resten possibilitats als supervivents, que malviuen i conviuen ben de prop amb la mort dels més de 75.000 palestins que han estat assassinats fins avui a la Franja de Gaza.

© Segre