Creat: 22.03.2026 | 05:39

Actualitzat: 22.03.2026 | 05:39

Són molts els qui acudeixen a veure una pel·lícula d’Almodóvar amb ganes, amb passió per entrar en el seu món de decorat kitsch i melodrama de molta angoixa al so d’algun bolero. És la seua manera de narrar que demostra que el director manxec té un segell propi. D’altres, tanmateix, les veuran amb desgana, com si es tractés d’un ritu del qual no pots quedar-te fora, esperant veure un gir en aquesta manera de dir les coses, com un acte de fe que serveixi de comunió amb el seu cine i t’enganxi i no et deixi anar. Hi ha pel·lícules d’Almodóvar meravelloses, altres de reiteratives, i també de les que avorreixen de tanta presumptuositat encallada en el seu argumentari. Per això, al marge d’admiradors i detractors, el cineasta ha decidit amb Amarga Navidad, després de la magnífica Dolor y gloria –que ja va obrir fissures en la seua pròpia figura, en les seues confessions a través d’un alter ego perfecte (Antonio Banderas)–, confessar-se davant dels altres, justificar actes sense eludir-ne d’altres en la manera d’escriure cine. Fa autocrítica, i això provoca una sensació estranya, com si els seus apunts de realitat li haguessin marcat l’estil creatiu.

Almodóvar sap construir un guió, l’articula, l’uneix i el desfà, s’allunya i s’atansa al dolor, i d’això va Amarga Navidad, d’elaborar històries amb l’aflicció del real, i et mostra ferides, les pròpies i les dels altres, des d’un acte pretesament buscat, buidant-se en la intimitat, alterant-la i esprement la profunditat de les obsessions, en el seu vampíric estil que és el que diferencia aquesta pel·lícula d’altres realitzades per ell.

Leonardo Sbaraglia (un altre impecable alter ego) escriu el guió per a la seua pròxima pel·lícula, el d’una directora de cine amb fortes migranyes (Bárbara Lennie) i la seua aventura amorosa amb un bomber i stripper els caps de setmana (Patrik Criado), el seu suport a una dona destruïda per l’infortuni (Milena Smit) i a una amiga de sempre (Victoria Luengo), el matrimoni de la qual va en franca decadència.

Amarga Navidad alterna aquesta història amb la del cineasta que l’escriu, amb la seua serena parella (Quim Gutiérrez), encara que és en la relació amb la seua assistent de sempre (Aitana Sánchez-Gijón) amb qui advertim com utilitza la seua vida particular per crear un personatge que encaixi en la història, i com la inspiració li ve amb les vivències dels altres.

Destaca l’extraordinària i precisa composició d’Alberto Iglesias, que omple espais, situacions i absències, així com el tema interpretat per Amaia, i el retorn a Chavela Vargas, a la seua veu trencada que el director tant admira perquè en la vida de Chavela hi ha també moltes pel·lícules juntes.

© Segre