Creat: 01.11.2026 | 05:24

Actualitzat: 01.11.2026 | 05:24

Dissabte passat vaig estar veient un partit d’alevins. Camp de gespa artificial, pares amb el cafè a la mà, el fred de finals d’octubre que ja avisa de l’hivern. En un dels equips l’entrenador no va parar de cridar en tot el partit. “Obre a la banda!”, “no la toquis, xuta!”, “enrere, enrere!”. Cada jugada tenia la seua instrucció. I va passar una cosa que em va fer gràcia al principi i després ja no tanta: les criatures, abans de fer res amb la pilota, giraven el cap cap a la banqueta. No miraven al company desmarcat. Miraven a l’entrenador.

Van perdre, però no és això el que em va quedar. Em va quedar que aquells nens, amb deu anys, ja havien après que pensar pel seu compte sortia car. Que confondre’s amb una decisió pròpia et costava una esbroncada, i equivocar-se obeint, no. Ho he vist moltes........

© Segre