Amb el permís de la investidura de Pedro Sánchez i la llei d’amnistia, les darreres setmanes hi hagut un altre debat que, en la seva mesura, ha marcat l’actualitat: la regulació dels mòbils entre els adolescents. Aquest és un tema que fa anys que està latent, però que fins ara no s’ha abordat seriosament en l’esfera pública.

El debat s’ha engegat arran de la «revolta» d’algunes famílies que s’han unit per endarrerir l’accés al primer mòbil com a mínim fins als 16 anys, tenint en compte que els experts alerten que abans d’aquesta edat el cervell no és prou madur per saber autoregular-se, i així trencar la dinàmica que fa que molts infants estrenin un telèfon en començar l’institut. Amb un parell de setmanes aquesta iniciativa sorgida a Barcelona s’ha anat replicant arreu del país i ha reunit milers de participants a través de WhatsApp i Telegram aconseguint que el departament d’Educació abordi (o hagi accelerat) el debat sobre la seva regulació a les escoles i instituts. El govern preveu que els centres tinguin regulat l’ús del mòbil el curs que ve, d’acord amb els criteris que sorgeixin del debat que impulsaran al llarg d’aquest mes els consells escolars d’arreu de Catalunya amb docents, famílies, direccions de centres i alumnes.

Educació admet que hauria estat més senzill prohibir els mòbils, però defensa que regular és molt més educatiu. Actualment, el 53% dels centres tenen regulat el seu ús i, segons una enquesta del departament, un 23% dels centres prohibeixen utilitzar-los i un 14%, fins i tot, portar-los. Girar l’esquena a les noves tecnologies seria un error perquè són una realitat indissociable de la societat actual. El problema, més que l’ús, és l’abús i per evitar-lo cal regular-lo allà on es puguin tenir les eines per fer-ho, com als centres educatius.

L’accés al mòbil, però, no és competència de l’escola. Els centres poden ajudar a no fer-ne un ús innecessari o, fins i tot, prohibir-los en horari lectiu, però qui compra el mòbil som les famílies i, per tant, som les que hem de prendre consciència que els infants potser no estan preparats per tenir un smartphone amb els perills que comporten en una edat tan primerenca, encara que incidim molt en educar-los sobre la seva utilització i els seus riscos.

Si l’endarreriment del primer mòbil s’estén com una taca d’oli, serà més fàcil per les famílies fer entendre als nostres fills que encara no és el moment. Sempre hi haurà qui en tindrà abans d’hora, però si la pressió social fa que sigui l’excepció i no la norma el camí per retardar-lo serà més planer.