Sí, és cert. El periodisme viu un moment complicat, una dècada convulsa, tot i que no tant com el joc del Barça de Xavi. Va més en consonància amb les dificultats del comerç tradicional, el retrocés dels sistemes sanitari i educatiu públics o la pèrdua de fe en la política, entre molts altres sectors immersos en una crisi existencial. No és exagerat dir que, a poca gent, més enllà dels senyors de Goolge, Amazon i Elon Musk, tot els va de cara.

En el cas de la premsa, però, sento dir que els diaris es moren des que anava a l’institut, quan la gent feia fotos amb càmeres i rodets Kodak, llogava pel·lícules al videoclub, els treballs es teclejaven en una Olivetti i la jet set volava en Concord. Però el procés de davallada, que és impossible negar, no és una agonia. A aquest Nadal 2023, l’edició en paper de Regió7 s’hi planta amb una audiència diària a l’alça, de 33.000 lectors, que se sumen als 50.000 usuaris que consulten també cada dia l’edició digital. I una entitat com és l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), la patronal del sector, té cada mes més altes que baixes de noves capçaleres i s’enfila ja fins als 530 mitjans associats, la majoria de proximitat.

El teixit periodístic català és abundant, viu, dinàmic. La sensació de caos i crisi, doncs, d’on ve? Neix de l’esforç per trobar un rumb i sobreviure en un món en constant mutació, que mina els ingressos tradicionals i obliga a fer constants reinvencions i cops de volant, amb estructures aprimades i amatents del que fan els grans monstres tecnològics i les xarxes socials que, amb aparent aparença de fiables i plurals, han aconseguit que la societat actual sigui la més sobreinformada de la història, però, paradoxalment, a la vegada estigui majoritàriament desinformada.

A l’escola, li falten recursos. Als hospitals i, sobretot a la Primària, també. Igual que als mitjans de comunicació, que tot i que solen ser privats, en el seu ADN hi ha impresa la feina de servei públic, necessari per fiscalitzar i seguir tot allò que passa al teu voltant i que un compte oficial no t’explicarà. També, per preservar la llengua, generar opinió i fer passar, perquè no, una bona estona. La tríada informar, formar i entretenir. Per això calen mitjans forts, amb suport al darrere, independentment de si reben subvencions o no. Viure trepitjant ulls de poll i molestant no és fàcil, sobretot en el terreny local. Per això, si encara et falta comprar algun obsequi de Nadal o Reis, busca i remena entre els mitjans d’informació que tens a prop. Són un bon regal.