Les administracions s’estan posant les piles pel que fa al Pirineu. Com és costum en el nostre sistema polític de partits lent i entrebancat per la burocràcia i les escales jeràrquiques, les administracions viuen en diferit respecte la societat. Els veïns de Cerdanya i l’Alt Urgell alerten des de fa més de cinc anys de la precarietat del sistema econòmic basat en el turisme residencial. En el desequilibri que comporta que la major part de les empreses locals es dediquin a treballar molt els caps de setmana i baixar la persiana el dilluns i, encara més, que l’habitatge es converteixi en un producte d’inversió per a les classes benestants del país. En la última dècada la Cerdanya ha vist néixer, també gràcies a l’empenta reivindicativa del Procés, una base d’associacions i sindicats d’arrel popular que han posat de manifest problemàtiques palpables el dia a dia com la impossibilitat d’accedir a un habitatge, la descompensació entre els preus dels lloguers i els sous o la necessitat de replantejar la recollida de residus per posar-la en mínims de dignitat actual. L’últim cicle electoral amb les municipals de l’any passat i les últimes al Parlament van obligar ja els partits a posar sobre la taula el que era inajornable a la Cerdanya i l’Alt Urgell. Fa unes setmanes els dos consells comarcals van organitzar a Martinet una jornada sobre accés a l’habitatge en la qual ja es van donar per admeses les xifres disparades de l’actual model econòmic i social. Ara els ajuntaments i el mateix Consell Comarcal treuen del calaix els projectes de creació d’habitatge protegit, busquen parcel·les i pisos buits de fa anys per començar a revertir l’escenari. Per la seva part, des de Barcelona, el Govern de la Generalitat anuncia pel mes de març l’inici de la tramitació de la nova Llei de Muntanya i la creació d’un nou òrgan, el Consell General de Muntanya que ha de descentralitzar la governança i les decisions sobre les nou comarques del Pirineu i el Prepirineu. El nou ens de l’administració plantejarà els projectes estratègics pel territori cada sis anys. Un nou turisme i l’accés a l’habitatge hi seran. En paral·lel, el Govern te sobre la taula el desplegament gradual de la Vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran i eines complementàries com el pla Estratègia Pirineu per desenvolupar catorze projectes «transformadors» així com l’Agenda Pirineu 2030, el qual ha comptat amb un procés participatiu en el qual la ciutadania ha pogut reiterar el que ve denunciant des de fa prop d’una dècada. Han caigut els Jocs Olímpics i el Pirineu ha fet valer les seves prioritats.