Els autòctons de les comarques de muntanya sempre es miren amb escepticisme els nouvinguts que s’hi instal·len perseguint un somni de ruralitat idíl·lica. Uns urbanites no es poden donar per trasplantats en un poblet del Pirineu fins que han passat com a residents tot un hivern amb les valls fosques i glaçades a quarts de sis de la tarda -el sol es pon molt abans quan tens a ponent una paret de dos mil metres d’alt-; fins que han vist els carrers desoladament buits durant gairebé tot el dia; fins que han percebut en la seva pell que tot és lluny; fins que han patit tots els inconvenients del fred i de la neu no en una jornada d’esquí, sinó com a companys permanents de dilluns a diumenge i amb els fills amunt i avall. I que superin el primer hivern no vol dir que superin el segon o el tercer, quan la il·lusió inicial per vèncer els obstacles es converteix en una mandra rutinària i desmotivadora. I tot això, suposant que no acabin sent expulsats pel preu dels lloguers o per la impossibilitat de mantenir un contacte laboral sovintejat amb les planes sense l’ajuda d’un transport públic decent.

Fins que no han passat per tot això, els metropolitanesos porten el segell de provisionals estampat al front. I molts no superen mai la prova. Gósol s’ha convertit en l’exemple perfecte de tot això. Una trentena d’urbanites s’hi van instal·lar per la pandèmia carregats d’idealisme i tots menys una família ja han tornat a casa. La vida a la muntanya és fàcil d’idealitzar, però no és tan fàcil acostumar-s’hi. Cal tenir la pell curtida i el cul pelat, i cal una consistència mineral que no és a l’abast de la gent de ciutat. La paradoxa és que aquesta gent, justament, és la que moltes vegades se sent superior i no ho pot ni dissimular.

QOSHE - La muntanya no és per a tothom - Marc Marcè Casaponsa
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

La muntanya no és per a tothom

18 10
06.03.2024

Els autòctons de les comarques de muntanya sempre es miren amb escepticisme els nouvinguts que s’hi instal·len perseguint un somni de ruralitat idíl·lica. Uns urbanites no es poden donar per trasplantats en un poblet del Pirineu fins que han passat com a residents tot un hivern amb les valls fosques i glaçades a quarts de sis de la tarda -el sol es pon molt abans quan tens a ponent una paret de dos mil metres d’alt-; fins que han vist........

© Regió7


Get it on Google Play