A la darrera edició del TEDx Manresa, el director de la Fundació Alícia -Toni Massanés, posava sobre la taula la necessitat urgent de canviar el món a través de la cuina. El fet de cuinar ens va fer humans fa dos milions i mig d’anys, explicava Massanés, mentre desgranava l’evolució del sistema alimentari i la cultura associada i ens alertava de la pressió que s’està produint avui sobre els ecosistemes. En pocs anys, deia, hem passat del «paisatge posat a la cassola» de Josep Pla a la imatge d’instagramers cruspint-se una torrada coberta d’alvocat amb un regalim d’ou poché esclatat. I, com l’alvocat, molts altres productes alimentaris ens arriben de països llunyans i ens estan portant pel pedregar. Una de les dades que evidencien que ens hem passat de frenada és que, des de fa vint anys, a Europa, tanquen cada dia mil explotacions agràries, segons ens explicava Massanés. Un dels darrers estudis sobre alimentació fet per científics especialitzats en sostenibilitat de Global Footprint Network ens diu que els europeus ens omplim el plat molt per sobre de les nostres possibilitats en importacions d’aliment, ús del sòl i de l’aigua i emissions de diòxid de carboni, i que consumim en excés carn, peix i làctics. L’intercanvi mesurat de cultures i de productes alimentaris, no és pas un fet negatiu i ha donat peu a la pròpia evolució humana, però la desmesura ens ha portat al límit de perdre la pròpia identitat. Precisament, el plat insigne de la cuina manresana (el bacallà a la manresana) seria un bon exemple de combinació perfecte de cultures i de bon fer del sistema alimentari: un peix abundant en aigües fredes es sala per allargar-ne la seva conservació i arriba allà on difícilment hi ha peix fresc; després es troba amb els espinacs i les fruites seques i esdevé un plat tradicional de la nostra cultura. En aquest cas, es justificava que s’importés menjar de fora. Mentre els governs fan la seva feina per transitar cap a sistemes alimentaris i societats més sostenibles com els d’abans, nosaltres també podem anar fent feina. Podem cuinar! perquè fer-ho conscientment és la manera més saludable i econòmica d’alimentar-se. Així ens ho diu Toni Massanés, i la Maria Nicolau amb el seu llibre Cuina! o barbàrie i l’Ada Parellada, que no para quieta promovent la cuina per evitar el malbaratament de menjar. I, si els experts ens ho diuen, fem-los cas! Des de Manresa i el Bages tenim una posició privilegiada per cuinar responsablement. Si obrim les finestres de les nostres llars veiem un «paisatge de cassola». A Manresa, des del 2010 s’ha dut a terme una aposta important en la protecció, promoció i millora de l’Anella Verda, un espai natural i productiu que envolta la ciutat i que permet créixer de forma equilibrada. Massanés ens deia que la Fundació Alicia que dirigeix és una cosa petita, que per ella sola no arreglarà el món i que els únics que podem fer-ho som tots nosaltres, si cuinem. L’entorn de Manresa és també una petita cosa, però ens posa a l’abast dels manresans els ingredients per honorar al nostre gran cuiner, Ignasi Domènech, i contribuir directament a què els nostres productors no hagin de tancar.