Aquest dimarts passat ha tingut lloc la Jornada del sector turístic del Bages que ha reunit l’àmbit públic i privat del sector i que ha tingut per objectiu fer visible tot el que s’ha avançat els darrers anys i enfocar els reptes de futur. La jornada ha posat de manifest que les dades ens permeten afirmar que la comarca, tot i no haver estat tradicionalment una destinació turística, en els darrers anys ha assolit un molt bon posicionament en el sector amb una oferta atractiva, de qualitat i respectuosa amb el territori que, a més, està en creixement. El Bages ha sabut planificar una estratègia turística a partir de les destinacions «top» que actuen de motors (Montserrat, Manresa, Cardona, Sant Benet de Bages i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt) i ha posat en valor els recursos del seu paisatge identificador: el de la vinya i els productes agroalimentaris, al voltant de la DO Pla de Bages amb l’enoturisme i la gastronomia com a reclam; el natural, que conforma la base del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central; o el de l’aigua, amb el senderisme de ribera de les futures vies blaves del Llobregat i el Cardener amb la Séquia enllaçant les dues conques. Tot i que aquesta oferta turística està cada cop més consolidada amb els petits tresors patrimonials que la completen, encara té camp per córrer. Justament és el patrimoni cultural el que encara no disposa d’una marca, un relat o un producte que relligui la comarca amb un eix aglutinador. Per exemple, fomentant els castells, torres, sagreres i conjunts històrics que conformen l’origen de la comarca com a terra de frontera altmedieval i que la recorren de dalt a baix dels dos rius. Tot aquest posicionament i avenç en la promoció turística del Bages ha estat possible gràcies a la bona entesa entre les administracions i els agents privats que han remat en la mateixa direcció. Si ens fixem amb Manresa, la marca «Cor de Catalunya» i l’aposta de Manresa 2022 han ajudat a posar la ciutat en un punt de sortida òptim per a la projecció turística que no tenia. A partir d’aquesta base, tant la capital com la comarca ja poden començar a consolidar-se com a destinació: amb la captació d’inversions en allotjament, amb la internacionalització o amb l’obertura de nous segments de públic, com el del turisme de reunions, entre altres expectatives. Ara bé, si el turisme és important per un territori que no en viu directament (com sí que passa al litoral o al Pirineu) és perquè comporta actuacions en molts àmbits que afecten l’economia i la qualitat de vida dels residents, a part d’atreure visitants. Si et visiten augmentes la teva autoestima i valores allò que, massa sovint, ignores o menystens; però, sobretot, millores el teu entorn comercial, patrimonial, natural, urbanístic, cultural i social... El problema de Manresa és que potser s’ha fet millor la política turística que no pas la de garantir la qualitat de l’espai públic. Per això, si vols tenir-hi convidats, cal que abans endrecis casa teva.