Una vegada més, Donald Trump ha estat un dels protagonistes de la informació política dels darrers dies. La seva xerrameca contínua i el seu menyspreu habitual de tothom qui no estigui del tot d’acord amb les seves opinions rebaixa força el valor dels seus arguments, malgrat el notable altaveu que li proporciona el fet de ser el president dels Estats Units. Però al marge del que Trump vagi dient, la informació que arriba directament de l’àrea global de l’Orient Mitjà és cada dia més alarmant. Un dels conflictes concrets és entre Qatar i l’Iran, que sacseja i posa en perill dos grans productes energètics d’importància global, sobretot per a Europa: petroli i gas natural. En aquests moments ningú no pot assegurar que la producció i la distribució d’aquests dos combustibles continuarà sense interrupcions, tot i que, evidentment, se’n produeix també a altres indrets del món. Però no només es tracta d’una qüestió econòmica. La incertesa és gran perquè l’enfrontament armat sembla també molt possible i fins i tot difícil d’evitar.

 Una proposta fins a un cert punt sorprenent s’està comentant aquests dies en alguns mitjans de comunicació d’àmbit europeu. Es tracta de decidir si és convenient o no d’implantar l’etiqueta «Made in Europa» per tal de prestigiar els productes que s’hi produeixen i diferenciar-los clarament dels de procedència americana o asiàtica, especialment. En un món econòmic plantejat cada dia de forma més explícitament competitiva, l’etiqueta europea podria ser un bon element de prestigi i de confiança, sempre que la seva presència estigués prou controlada per algun organisme regulador prou reconegut i eficaç. El problema és que aquest organisme no existeix. I que ni tan sols la Unió Europea, la institució política i econòmica que agrupa més estats, no compta encara amb alguns de tan destacats com Anglaterra, Noruega o Islàndia. O sigui que, probablement, el «Made in Europa» haurà d’estar esperant encara una bona temporada.

© Regió7