El govern que dilluns va ser destituït ha estat el que més legislació ha tramitat a l’Espanya democràtica sense tenir majoria absoluta. És cert que ha usat i abusat de la tècnica legislativa del reial decret llei, és molt probable que la pandèmia hi tingui molt a veure, però és una manera de fer que no agrada al legislatiu.

La majoria que el sustentava era molt variada, però la composició del Congrés permetia que algun dels seus membres es desmarqués i marques perfil propi. Si fem balanç, la majoria s’ha mostrat sòlida, molt més sòlida que la seva heterogeneïtat podia fer pensar, ha guanyat totes les votacions al Congrés i només va estar en perill una vegada durant la votació de la reforma laboral per l’intel·ligible vot d’Esquerra.

L’àlgebra ha volgut que fos necessari ampliar la majoria parlamentària i que hi entrés el Bloc gallec i Junts, i s’ha reforçat amb els nacionalistes canaris. També s’ha de destacar que Sumar, que havien de ser els hereus de Podem, no sembla que ho hagin aconseguit i molt probablement veurem una escissió més d’hora que tard. Aquesta complexitat de la nova majoria parlamentària que ideològicament va des de la democràcia cristiana del PNB, deixant de banda els populistes de Junts, fins als marxistes leninistes de Bildu i BNG o els anticapitalistes de Podem, passant per la socialdemocràcia dels socialistes i Sumar, i que des del punt de vista territorial va des de l’independentisme dels cinc grups territorials, a excepció dels nacionalistes canaris, fins al federalisme i autonomisme de part del PSOE, atès que la seva part jacobina és inexistent dins el grup parlamentari, fa que sigui molt difícil que l’activitat legislativa estigui al nivell de l’anterior legislatura.

Ara bé, que l’activitat legislativa sigui menor no voldrà dir que el govern no governi, ni que el Parlament estigui larvat, més aviat al contrari, al Congrés ja hi ha creades dues comissions d’investigació, i tot apunta que el control del govern serà superior al de l’anterior legislatura. Si a més hi afegim la majoria absoluta del PP al Senat, tot fa pensar en un gran protagonisme de les Corts.

La pregunta que es fa tothom és si aquesta majoria pot durar. Que aquesta varietat de grups tan complexa estiguin d’acord en tot, i per tot, no és racionalment possible, per tant, és molt més que probable que el govern perdi votacions. Per primer cop en la democràcia a Espanya, un govern, tot i tenir una majoria sòlida al darrere, perdrà votacions, però això no voldrà dir que sigui un govern dèbil, simplement serà fruit de la diversitat dels suports i les diverses conjuntures. Al País Basc, el PNB i Bildu estan a matadegolla per veure qui guanya les eleccions a la Lehendakaritza. Entre Sumar i Podem les diferències cada dia són més grans. El cas d’ERC i Junts tots sabem que arriben a fer cabrioles per semblar diferents.

La fortalesa del govern vindrà donada pel fet que ningú voldrà trencar, ningú voldrà aparèixer com el responsable de donar oportunitats a l’extrema dreta.