D’aquí a quinze dies el PSC celebrarà el seu 15è Congrés a Barcelona. De fa ja unes setmanes s’estan celebraran a diverses ciutats del país jornades de reflexió i debat sobre diferents temes per tal de poder rearmar ideològicament el projecte per Catalunya, per tal de preparar l’organització pel canvi que ha d’esdevenir al país. Aquest cap de setmana el PSC serà a Manresa per fer-ho en el camp de municipalisme.

El món local i la seva autonomia sempre han estat la unitat bàsica del model federal. Catalunya ha de ser governada amb els municipis des del respecte, la col·laboració i la lleialtat institucional. El federalisme municipalista impulsa l’autonomia local, la suficiència financera la cooperació intermunicipal en xarxa i la cogestió dels serveis públics amb altres administracions. Ha arribat l’hora del finançament local, ja no es pot retardar més, s’han de fer les reformes normatives i el reconeixement de les competències que els ajuntaments han d’assumir. S’ha d’aplicar realment el principi de subsidiarietat perquè el món local pugui fer front a les demandes de serveis que els nostres ciutadans reclamen. Certament, el problema del finançament sempre ha estat un tema no resolt ni per l’Estat ni per la Generalitat. Sempre s’ha deixat per més endavant, el finançament autonòmic sempre passa pel davant i sembla que esgota els recursos, ja siguin econòmics, ja siguin humans, de l’administració.

Els reptes del món global ens el juguem en el camp local. La lluita contra el canvi climàtic, la cohesió social en una societat cada cop més diversa i intercultural, les necessitats derivades de l’envelliment de la nostra societat, la seguretat als nostres barris, viles i pobles o el reforç de la vida comunitària, cultural i cívica han de ser ateses imperiosament per evitar la xenofòbia.

El municipalisme sempre ha estat el pal de paller del PSC, d’allí han sortit la immensa majoria dels seus quadres, gent compromesa amb el benestar dels seus ciutadans. Sens dubte és al món local on es perceben més els canvis i les necessitats de la societat i és on, el dia a dia de l’acció política, transforma la realitat d’una manera més ràpida.

Les coses sempre passen en algun lloc, als nostres pobles, viles i ciutats. Per exemple quan parlem de problemes de convivència sempre fem referència a municipis concrets. És cert que l’allau de nouvinguts genera problemes i toca treballar per minimitzar-los, però no és menys cert que és una oportunitat per enriquir-nos, tant en valors com culturalment. Però això no serà possible sense uns ajuntaments forts, ben dirigits i amb recursos suficients.

P.D. els Socialistes han posat el llistó de la lluita contra la corrupció molt alt. Com deia aquell després de ministre només pot ser exministre, i val més que pleguis de tot. Si no és així et pot passar com a l’Ávalos que, tres anys després de plegar com a ministre, et demanen de plegar de diputat perquè un col·laborador teu d’aquella època l’imputen un delicte de tràfic d’influències.