Aquesta setmana es parla de la bufetada que ens ha donat l’informe PISA. No seré jo qui s’atreveixi a opinar sobre el document i com solucionar aquest mal. La pandèmia ha fet que arreu s’anés enrere com els crancs, però sembla que el cranc català ha corregut molts més que els altres. La pandèmia el que ha fet ha sigut accentuar els mals, però, compte, en els últims deu anys els nens catalans s’han retardat l’equivalent d’un curs en matemàtiques i dos cursos en comprensió lectora. Aquí el país té un problema molt greu i és urgent posar-hi remei. Som a la cua d’Espanya, que no és cap referent, però el més curiós és que amb el mateix marc normatiu, Burgos, Valladolid i Sòria tenen instituts al nivell de Singapur, alguna cosa aquí no fem prou bé. Només una dada, i vostès facin la seva pròpia valoració, no ha estat fins al pressupost de la Generalitat d’enguany, acordat per esquerra i els socialistes, que el pressupost d’educació ha sigut més alt que l’últim del govern Montilla (2008). Ja ho deia en Pasqual Maragall, les tres prioritats del país han de ser l’educació, educació i educació.

Per altra banda, tots els informes ens diuen que som els darrers en energies renovables, i no hi ha manera d’arrencar. Catalunya, no fa tant, era el referent a Espanya de les novetats tecnològiques, es deia que érem la porta d’Europa i ara som incapaços de posar un molí de vent o una placa solar. En el moment que es presenta un projecte, sigui el que sigui, d’un parc de plaques solars o un de molins de vent surt una plataforma contrària que mobilitza la població sota el lema «Energies renovables sí, però no d’aquesta manera». Quan el que volen dir realment, però no s’hi atreveixen és energies renovables sí, però no aquí. Seguint aquesta pràctica, ens ha portat a ser els últims dels últims. Si a la resta d’Espanya enguany arribaran al 50% en renovables, nosaltres encara depenem de les nuclears.

L’altre gran tema, la sequera. Des del govern Montilla no s’ha fet ni una sola obra hidràulica. Tots sabem que en un clima mediterrani, com el nostre, les sequeres són cícliques. És tan antic que ja en parlava la Bíblia. El cicle de les pluges no s’avé amb les necessitats de l’home, per això fa tants segles que es fan obres hidràuliques. Per què en aquests deu anys no n’hem fet cap? Si el govern Montilla va fer dessaladores i potabilitzadores, per què no hem continuat? Una dada contundent, la planta per reutilitzar l’aigua del Besòs donaria més aigua potable que la capacitat de tots els pantans del país. Com és que encara no està en construcció?

En Salvador Illa, en una entrevista a l’agència EFE, deia: «El resultat de deu anys de no estar centrats en els problemes reals de la ciutadania ens ha portat a mirar el cel per veure si plou, ens està portant a la cua en energies renovables i ens està portant a la cua d’Espanya en educació. Sense aigua, sense llum i els nostres nens no saben llegir i escriure.»

Aquest és el país que ens ha deixat el procés.