Espero no haver d’escoltar més allò de «no facis el pagès!» quan algú es fa el desentès o fuig d’estudi. Som conscients, en aquest país que té un embolic descomunal i no s’aclareix, del que aquests darrers dies ha fet i ha dit la pagesia catalana?

Plataforma Pagesa, nascuda fa poques setmanes al marge de sindicats i manipulacions polítiques, ja té més de 4.500 afiliats per dir que de la suor i de la terra no se n’aprofiten quatre vividors endollats, ni per suposat l’extrema dreta, com està passant a la resta de l’estat. Han deixat clar que cal comprar producte de proximitat, però que la culpa del desastre és de les administracions que no fan complir la llei de la cadena alimentària, ni limiten el poder dels monopolis de grans superfícies. Han posat verda a l’ACA, l’agència que posa per damunt els interessos del sector turístic que ens portarà gana per a demà, als de la pagesia que ens dona i ens ha de donar de menjar.

Però sobretot, han dit el que pensen milions de persones; que ja prou de notificacions, impresos de requeriment, formularis de manteniment, taxes i sancions; prou de crear places a l’administració, instituts de qui sap que pel control i la investigació, aplicacions electròniques que en lloc de facilitar els tràmits els compliquen fins a la desesperació; prou d’engruixir la burocràcia per col·locar-hi la militància. Li han dit a la nova vicepresidenta, que a principis de mes ens deia que incorporarien la comunicació clara en tots els continguts i tràmits adreçats a la població des de l’administració pública, que facin el fotut favor de parlar clar d’una punyetera vegada, que no volem més comunicacions clares, volem menys burocràcia espessa i no tenir la necessitat de fer un màster per desxifrar els enigmes del funcionariat; volem que l’administració jugui a la nostra banda, en lloc de deixar-nos de banda.

Han dit que volen finestra única per no perdre més el temps ni el futur; que no volen omplir el formulari previ d’internet, que sempre es penja, per sol·licitar cita prèvia; després cercar la finestreta que toca i esperar que aquell dia el funcionari de torn no teletreballi o estigui esmorzant; i tot perquè et diguin que tens tres dies per tornar amb la documentació exigida, que després ells estaran sis mesos, o el temps aproximat per arruïnar una collita, per resoldre la petició. Els han dit el que tot usuari de l’administració, petit empresari sacrificat o autònom desgraciat, té al pap ben entravessat: Que volem treballar per viure i no viure per mantenir un grapat de passa papers.

Increïble la masterclass de reivindicació, dignitat i efectivitat, que ens han regalat. És ben bé el que diuen: Sense pagesia no hi ha futur; i si no comencem a fer menys política per fer més el pagès, tampoc.