Temps era temps, Catalunya era un país exemplar en matèria educativa, el seu model d’escola plural, inclusiva, avançada i transformadora va ser revolucionari, en aquells temps en circumstàncies diferents de les actuals, aquella escola va ser trepitjada i aniquilada perquè la classe política repressora no tenia gens d’interès en l’ensenyament com a pilar bàsic, sinó el més important, pel progrés social.

El darrer informe PISA situa l’educació en el nostre país, pel que fa a resultats, a la cua de l’Estat espanyol i la Unió Europea en matemàtiques, ciències i comprensió lectora; m’atreveixo a dir que el factor culpable del desastre coincideix i és el mateix ara que abans: La gestió política; amb l’agreujant que l’actual ha tingut molta més llibertat d’actuació i no ho ha aprofitat.

Ignoro que és i com es fa aquest informe que ha provocat la clatellada, però tampoc calia perquè ja ho sabíem, només que ara ens ho han dit cridant i amb majúscules. Tinc amigues i amics, docents convençuts, molts en un preocupant estat de depressió i desmotivació, amb els qui només cal parlar per veure-ho més lamentable del que diu l’informe.

No disposen d’eines per a tanta complexitat, suporten ràtios altes, l’escola inclusiva per la qual es van redactar decrets, però no s’hi van afegir recursos és un fracàs, l’alumnat nouvingut no s’ha integrat perquè s’ha amuntegat, les barreres idiomàtiques no s’han superat, les situacions de pobresa han creat distanciaments insalvables d’aprenentatge, l’ús de les noves tecnologies s’ha regulat de tal manera que l’oportunitat s’ha convertit en dificultat, fent augmentar les addiccions i la manca de concentració, s’han rebaixat exigències i continguts... la llista podria continuar i no cabria en totes les columnes d’aquest diari.

Com sempre, passava abans i passa ara, els responsables polítics del desastre han trobat totes les excuses per justificar el fracàs, com les han trobat amb el retrocés de la llengua, el mal encert de la inclusió social o el descontrol de l’ordre públic; però ara ja ens han perdut tot el respecte perquè quan parlem d’ensenyament parlem de futur, l’estan fotent enlaire i no hem vist cap dimissió ni cap paraula d’autocrítica, es veu que quan explicaven aquests conceptes a l’escola devien estar en una assemblea o sopar de partit i es van perdre la classe.

És de lògica que els alumnes de l’escola catalana no sàpiguen matemàtiques, si els seus responsables no saben ni sumar; sumar competències, realitats socials o avenços tecnològics; no saben sumar més enllà de les quantitats dels conceptes de la seva nòmina; i això, benvolguts lectors, és el pitjor que pot fer un govern, no saber ensenyar a les generacions d’avui que són les que ens han de garantir el futur de la societat de demà.