Anar tard no resol cap problema i pot ser que l’agreugi. En una empresa pot conduir a la fallida. En la formació individual, a la pèrdua d’oportunitats. En política, a fer perdre el tren del progrés a tots els que depenien del governant incompetent. Com d’extens ens sortiria un llistat que enumerés les necessitats que tenim com a país i que van tard en ser ateses adequadament? Garantida la seva exhaustivitat (posats a reclamar mai fem curt), quin tema seria l’estel·lar? Pel patit i llegit: sequera i immigració. Per aquest ordre, o a l’inrevés? En tot cas, com que en cap dels dos temes els ciutadans hi tenen una responsabilitat directa, sinó que correspon, sobretot, als governants, ens posaríem d’acord en que van tard a prendre decisions? Tard, o molt tard? Per negligència? Perquè van a la seva bola i tenen visions diferents de la realitat? Si és veritat que l’aigua no cau del cel, què miraven quan calia preveure la repetició de situacions semblants patides anteriorment? Quants governs de diversa escuderia hi ha hagut mirant cap a una altra banda? I si ara tots són preses i insults per com resoldre el problema estructural de la immigració, que potser no es veia a venir? Quines situacions viscudes en d’altres països no han estat exemples a evitar? És un problema, o no ho és, assumir el cost social, econòmic, de convivència que comporta el creixement de la població migrada? No es va tard a aplicar polítiques estructurals? Tot el fet fins ara ha evitat la cronificació del problema? Si és veritat que no tenim competències sobre el tema, no anem tard a aconseguir-les? Quina necessitat tenim de fer demagògia, acusar de racistes les reflexions que reclamen aportar criteri al debat per trobar solucions? Per governar no seria bo anar més enllà del que es diu o es vomita a les xarxes socials? Encara no tenen clar que mantenir-se en llocs de responsabilitat depèn dels objectius, de l’ambició que es posi a aconseguir-los, dels recursos que s’hi destinin, i de la confiança que generin en la ciutadania les actuacions que es facin i les paraules que les justifiquin? Sembla increïble que no vegin que van tard a resoldre problemes reals, per molt o poc que falti per esgotar la legislatura, o per engegar-ne una de nova. Increïble i perillós, veure com es va repetint el procés de desviament d’atenció de problemes més prioritaris que d’altres. No sembla haver servit de gaire la lliçó apresa diumenge a diumenge a Lledoners. El col·lapse ara el genera una llei d’amnistia que, ells saben i nosaltres veiem, no resoldrà el problema d’arrel i ens tornarà a fer perdre el tren a destinació segura. I per agafar aquest ja es va tard.