La gestió de la política està plena d’estratègies, tàctiques, plantejaments, i, sobretot, d’oportunitats, no ho nego. Passa, però, que molts cops totes aquestes eines amaguen sortides polítiques còmodes i unes altres un respecte a principis democràtics bàsics que, curiosament, no es destaquen. M’estic referint a la recent convocatòria d’eleccions a Catalunya el proper 12 de maig. Em pogut llegir i escoltar quantitat d’arguments, a favor i en contra, de la decisió i també si darrere de la convocatòria hi ha la valoració o no de la tornada i la presentació a les llistes electorals de Carles Puigdemont.

Segur que totes aquestes consideracions tenen la seva part de veritat i encert però, per mi, hi ha una cosa a destacar que ha passat del tot desapercebuda, almenys jo no l’he llegit ni escoltat. En una democràcia avançada el govern que no pot aprovar els pressupostos dimiteix, tenim el cas de Portugal ben recent (i Portugal no és, ni molt menys, un país vell, democràticament parlant). Recordem que l’any passat, després d’uns exercicis amb pròrrogues continues, van tenir pressupostos nous, aquest any no ha pogut ser i el govern, seguint els principis d’una democràcia moderna, ha dimitit. El primer que hem de dir és que a efectes de gestió, és a dir, noves inversions, puja de sous, modificacions fiscals, etc. és igual dimitir que no dimitir.

En uns pressupostos prorrogats, sense dimissió del govern, tampoc hi pot haver inversions noves, puja de sous ni modificacions fiscals, per tant, no afecta a la gestió pressupostària la dimissió. Com al final el nou govern que surti, molt probablement, li serà millor preparar els de 2025 que no els d’enguany pels pocs mesos que restaran per acabar-lo, d’haver-se prorrogat els pressupostos en lloc de dimitir el conte hagés tingut el mateix final.

És per aquest motiu que vull ressaltar la decisió d’ERC per ajustar-se a un paradigma bàsic de la democràcia, i si ho faig és perquè no he vist ningú que ho digui malgrat que, com ja he esmentat, altres consideracions també hi hauran intervingut. I mireu la diferència entre Catalunya i Madrid, el Sánchez ràpidament va contestar la decisió del govern de la Generalitat dient que ell no, que ell continua endavant, continua al poder amb la pròrroga dels pressupostos, la cara i la creu de la mateixa moneda.