La bioètica, disposada a vetllar per la conducta idònia dels éssers humans respecte a la vida i el medi ambient, està a l’ordre del dia. Això comporta tenir cura que no és maltractin els animals i fins prohibir-ne la hibridació. ¿També la de les plantes? De moment sembla que no. Un exemple: la munió de roses tuticolori que senyorejaven les paradetes de Sant Jordi. I la cosa és més evident en l’alimentació…
Una sortida ètica per nodrir-se sense maltractar els animals és la dieta vegana. La idea que la sustenta és que les plantes, en no sentir, no pateixen com els animals. Així, collir tomates per a l’amanida no seria tan greu com matar una vaca. Però les darreres teories de la neurobiologia apunten tot el contrari. Una investigació de la biòloga Gabriela Niemeyer, publicada en Frontiers in Sustainable Food Systems, constata, tot aplicant elèctrodes a una tomatera introduïda en una gàbia de Faraday, que les tomates en sofrir una agressió externa envien senyals d’alarma a la resta de la planta. Que a la seva manera es queixen, vaja. ¡Cuate, aquí hay tomate! em dic, disposant-me a analitzar la informació disponible sobre el tema. Se’ns diu que les plantes exhibeixen els tradicionals cinc sentits i quinze més. Alça, Manela! I que no solament les seves cèl·lules es comuniquen entre si, sinó que tenen una intel·ligència que les permet comunicar-se amb les altres plantes. També s’ha estudiat la seva memòria i processos d’aprenentatge…
Així les coses, si les plantes tenen vida interior i són intel·ligents, caldrà respectar-les deixant de banda l’especisme (creure’ns una espècie superior a la resta i utilitzar-los com objectes de consum), diuen els bioètics. Ves per on, cantar ara: “Que culpa tiene el tomate/que está tranquilo en la mata/ si viene un hijo de puta/ y lo mete en una lata”, tindrà un altre sentit. Aleshores, ¿és ètic menjar plantes? Si la resposta fos un no, la dieta vegana a can Pistraus. ¿Què fer, doncs, per menjar èticament? Se’ns suggereix recórrer als fongs. Mira tu, els boletaires ho aplaudirien. Però menjar només bolets resultaria pobre en nutrients i caldria complementar-ho amb suplements químics, com els astronautes. Cosa gens llaminera ni econòmica. Ja em veig menjant plats elaborats amb impressores 3D. I, si la butxaca no arriba, pedres. Això sí, del Segre. La denominació d’origen els donaria un plus de qualité.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Mohamad Elmasry
Maoz Inon
Belen Fernandez
Brahma Chellaney
Tarik Cyril Amar
Petra Lesjak Tušek
Gideon Levy
Rachel Marsden
visit website
