Un garratibat personatge amb gorra d’avi, abric, paraigua, núvols blancs (de cotó fluix o de sucre filat?) sota el nas i les galtones, irromp a escena amb retard. ¿Se li ha aturat el rellotge? Som al CaixaForum Lleida, que ens convida a visitar una rellotgeria farcida de ginys dedicats a mesurar el temps. Tots estan parats, però. En Klaus, el rellotger, és un tipus chaplinesc de poques paraules. ‘¡No va!’ és el màxim que diu. La resta del discurs, a tot estirar, onomatopeies. El temps ha fugit. De fet, Klaus, a l’inrevés que el déu Cronos, no s’empassa els nens i les nenes. Els convida a jugar amb un temps que flueix pausadament veloç. ‘Tempus’ és l’espectacle metamòrfic, metafòric, antològic, màgic, eufòric, platònic, on les situacions tan aviat viatgen en un trenet oníric, com ens fan testimonis de l’enfigament de dos rellotges solitaris que es casen i infanten un cronòmetre, i on un full de paper esllavissadís es transforma en ocellot. L’orfebreria teatral és obra i gràcia de ‘El que ma queda de teatre’, companyia barcelonina que fa realitat escènica allò del ‘menys és més’. Una posada en escena del ‘carpe diem’ musicat, com no, amb el bolero de Lucho Gatica, el cràpula Sabrina i els acords d’un pianista sol·lícit. Dir que el temps és or empobriria la funció. Tic tac, a ‘Tempus’, ¡no va! El temps s’atura i juga.

QOSHE - Tic tac tic tac - Marcel·lí Borrell
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Tic tac tic tac

11 0
06.03.2024

Un garratibat personatge amb gorra d’avi, abric, paraigua, núvols blancs (de cotó fluix o de sucre filat?) sota el nas i les galtones, irromp a escena amb retard. ¿Se li ha aturat el rellotge? Som al CaixaForum Lleida, que ens convida a visitar una rellotgeria farcida de ginys dedicats a mesurar el temps. Tots estan parats, però. En Klaus, el........

© La Mañana


Get it on Google Play