La frontera entre ‘ficció’ i ‘realitat’ és tan esllavissadissa com les promeses dels polítics en modus electoralista. Deia Jean-Luc Godard que el cinema és la realitat a 24 imatges per segon. A les pantalles locals s’està projectant ‘Los niños de Winson’, protagonitzada per un ciutadà anònim que salva una pila d’infants txecs de les urpes nazis. Un heroi? No pas. Els herois són individualistes. Van a la seva, i si els convé es refugien a Waterloo. El personatge del film és un antiheroi solidari, que no solitari. Malaurat el país que necessita herois, ha deixat escrit Bertolt Brecht al seu Galileu Galilei davant la Inquisició vaticana. En un tres i no res, noves eleccions catalanes al canto. Ull viu, doncs, amb els salva-pàtries. En el sòlid camp de la física, els científics han demostrat que la unió d’elements (la fusió) és més poderosa que el procés de separar-los (la fissió). Ja succeeix amb el drama col·lectiu a les pel·lícules: mentre que fer explotar les coses manifesta un cert tipus de poder, posar-les en comú tot fusionant-les, el potencial és encara molt més poderós. De fet, anem al cinema per trobar la justícia, l’amor, la veritat, la compassió, l’amistat, massa sovint inexistents en el món suposadament real. ¿Anem a votar buscant tot això? Compte, doncs, amb la fissió i la fusió. O la confusió.

QOSHE - Fissió, fusió, confusió? - Marcel·lí Borrell
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Fissió, fusió, confusió?

5 0
03.04.2024

La frontera entre ‘ficció’ i ‘realitat’ és tan esllavissadissa com les promeses dels polítics en modus electoralista. Deia Jean-Luc Godard que el cinema és la realitat a 24 imatges per segon. A les pantalles locals s’està projectant ‘Los niños de Winson’, protagonitzada per un ciutadà anònim que salva una pila........

© La Mañana


Get it on Google Play