Les tardes d’estiu a Lleida eren infernals. Tota activitat quedava aturada. Només s’escoltava el cric-cric de les cigales o xitxarres, o fet-fets com en diuen a la Franja de Ponent. La població atiranyava el moment xafogós amb la migdiada. No hi havia aires condicionats, ni ventiladors. Els estris per passar les estones ardents eren els ventalls. Només els usaven les dones. Estava........

© La Mañana