Com sabeu, he viscut i crescut en una empresa familiar agrària i conec de primera mà les penúries per tirar endavant el negoci de casa. En aquest sentit, voldria compartir possibles solucions per ajudar a la pagesia familiar, aquella més arrelada al nostre territori.
La primera proposta és aprofundir en la Llei de la Cadena Alimentària i perfeccionar el sistema d’ajust de preus per equilibrar la cadena i no tenir situacions de preus per sota dels costos reals. Aquí hi ha un gran problema i és que els costos no són els mateixos per una empresa familiar que per una macroindústria alimentària. Caldrà buscar mecanismes per començar a diferenciar uns i altres i aplicar el principi de discriminació positiva cap a l’empresa familiar agrària… Ja seria hora!
Les plataformes pageses i els sindicats agraris saben com millorar els aspectes de costos per això cal que els responsables polítics se sentin a escoltar-los per implementar mecanismes pràctics. D’això va fer política, reestructurar la societat per un bé comú i legislar per evitar que els més poderosos abusin del control. Ha passat sempre, el poder festeja molt bé als polítics amb arguments molt convincents com els llocs de treball, el volum econòmic que generen al territori i altres. Moltes d’aquestes grans empreses formen part de grups inversors i a l’hora de la veritat els seus beneficis marxen lluny de casa nostra. No com el de la nostra pagesia, ells sí que reverteixen al territori i són un exemple clar d’economia circular.
Una solució d’alt nivell és el tema de la PAC. La PAC (Política Agrària Comuna), es renegocia cada vegada que s’aproven nous pressupostos a Europa. La filosofia d’aquest programa és que les ajudes de la PAC han de compensar als agricultors per aquelles tasques que els preus dels seus productes no contemplen. La nova PAC inclou un pagament redistributiu per a les pimes agrícoles amb el propòsit que les subvencions siguin més justes, caldrà veure el seu abast. Però a pesar de la bona literatura en els documents, encara avui, els grans benefactors de la PAC a Espanya són les macroindústries alimentàries. La PAC només s’hauria de destinar a les petites i mitjanes empreses agràries o, almenys, la principal aportació. Una iniciativa més valenta en aquest sentit ajudaria al relleu generacional, a la incorporació de noies joves i que els joves no marxessin dels seus pobles. A Ponent ens aniria molt bé.
En el tema de mesures per la sequera hem de dir que no hi ha forat més gran de pèrdua d’aigua que una ciutat. Fins fa ben poc a Lleida es regaven tots els carrers amb aigua potable i m’agradaria saber del cert si actualment la totalitat de l’aigua destinada al reg de la ciutat es va a buscar a la depuradora de Sot de Fontanet. No es poden destinar restriccions severes a la ramaderia, seria com dir a cada empresa de Lleida que facturi la meitat… seria un caos al sector. Tothom hem de revisar l’ús de l’aigua, però no només el sector agrari, la implicació per la sequera ha de ser de tota la societat.
Un altre punt, la famosa burocràcia, amb la qual torno a fer la comparativa. Una macroempresa disposa de serveis d’administració amb diversos empleats per cursar documentació, subvencions, nòmines de treballadors o el que calgui. Una empresa familiar s’ho han de fer ells mateixos traient hores de feina i anant a les gestories o oficines comarcals per buscar assessorament. Més despesa, menys temps de treball, més maldecaps… De vegades una tortura que hem de simplificar pels negocis familiars a la mínima expressió.
Comparteixo la darrera solució, la més eficaç, pràctica, autèntica… Seria que la gent de Lleida confiés més en els productors i productores de proximitat i en fes un consum militant. Quina millor inversió que la salut? Tenim verdura, fruita, oli, carn, ous, begudes ecològiques, melmelades, cervesa artesana, sidra, vi i molts més productes d’altíssima qualitat. Si la gent fa una aposta pel consum de l’Horta i de Ponent la pagesia familiar tindrà relleu, tindrà futur. Si estimeu la Terra, us l’heu de menjar en el sentit més literal. Salut i visca la pagesia familiar!
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
