Deia l’escriptor Francisco Quevedo que no viure segur era l’equivalent a no viure bé. Aquest mal viure és el que senten moltes famílies de l’Horta de Lleida, especialment la nostra gent gran que expressa la seva preocupació per la situació actual d’inseguretat en la qual viu la nostra zona periurbana, amb episodis de violència cap a persones que estaven als seus domicilis. I, sí… Aquest article d’avui és una demanda clara i directa a qui té responsabilitats en aquest sentit, la Conselleria d’Interior de la Generalitat i la Paeria.
La mala gestió de seguretat a l’Horta és un tema endèmic que portem arrossegant des de fa dècades quan fa anys la Paeria va cedir als Mossos d’Esquadra la gestió de seguretat a l’Horta, tot i que aquesta és part del municipi. L’Horta, el temps ho ha confirmat, va sortir perdent en servei de seguretat als seus veïns. I no perquè la gestió sigui responsabilitat d’un cos de seguretat o d’un altre sinó perquè no s’ha dedicat dispositius i recursos humans suficients. Així de clar.
Mireu si ve de lluny el tema. El dia 7 de febrer de 1993 es va reunir l’assemblea ordinària de la Federació de Veïns de Lleida. En aquesta trobada l’Associació de Veïns de Copa d’Or i Sot de Fontanet va presentar la proposta per crear una comissió de treball específica per les Associacions veïnals de l’Horta lleidatana. Després de les deliberacions l’assemblea va aprovar la creació de la Comissió de l’Horta el dia 25 de març del mateix any. En aquesta primera reunió en Francesc Rosselló va ser elegit president acompanyat d’en Joan Sumalla com a secretari. Cal recordar que des de la primera convocatòria de la comissió els serveis als veïns i veïnes van ser la gran prioritat i ja en la primera reunió la comissió va demanar a la Paeria millorar el deficitari servei de seguretat. L’Horta ha estat dècades amb un “infraservei” que ha propiciat la sensació d’indefensió i també de vulnerabilitat, amb robatoris constants i abocaments il·legals diaris de runa en terrenys rústics, un altre tema que preocupa molt a la gent de l’Horta.
Però per què passa tot plegat? Hi ha molts motius, és cert que gestionar la seguretat a l’Horta no és fàcil per la dispersió dels seus habitatges i per l’extensió del municipi. Però per això demanem que s’apliqui el principi de discriminació positiva, si una comunitat té una necessitat més gran s’ha de dedicar més recursos per compensar el seu dèficit. En el cas de l’Horta ha estat ben bé al contrari, més necessitat i menys recursos… Incomprensible, veritat?
Ara la Paeria sembla fer un pas endavant proposant un pla de xoc davant l’onada de robatoris, alguns amb violència cap als veïns. Demanem que no sigui un pla de seguretat puntual, demanem que sigui una aposta de ciutat per l’Horta mantenir torns de vigilància cada dia de la setmana i també a les nits. La bona gent de l’Horta mereix que puguin viure sense preocupacions. De sempre l’Horta ha estat una zona amb pocs serveis municipals, menys manteniment de camins, menys serveis de neteja, menys seguretat… La gent de l’Horta necessita sentir amb fets que la ciutat els té en compte. Necessitem veure la Guàrdia Urbana patrullar amb normalitat pels nostres camins, volem policia de proximitat com hi ha als barris, tenir les zones de contenidors endreçades i els nostres camins en condicions. Mirem exemples del nostre voltant, Cambrils té una unitat de policia rural integrada a la seva Guàrdia Urbana. Aquesta unitat de policia rural s’encarrega de la protecció i seguretat ciutadana en les zones rurals del municipi.
L’escriptora francesa Françoise Sagan assegurava que la felicitat consisteix a gaudir de bona salut, a dormir sense por i despertar-se sense angoixa. Part de la nostra felicitat és tenir tranquil·litat en la nostra vida i aquest hauria de ser un dels principals objectius dels governants que tenim de les nostres Administracions més properes, Generalitat i Paeria.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
