We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

[Cat/Cast] Prenguem la iniciativa. Endavant amb la Unitat Popular

1 0 0
05.06.2020

Catala

Les múltiples crisis derivades de la pandèmia provocada per la COVID-19 han posat en relleu els interessos contraposats entre la classe treballadora i la resta de les classes populars, que som la majoria de la població, i els interessos particulars dels poderosos i el gran capital. La patronal està intentant que el cost d’aquesta crisi el pagui la classe treballadora, i els governs estan intentant gestionar la crisi sense perjudicar els interessos del sector empresarial.

Les contradiccions que el capitalisme arrossegava des de la crisi econòmica i financera del 2008 han esclatat sota el brutal impacte de la pandèmia, i el marge per mantenir els beneficis sense tocar gaire els drets socials i polítics de la classe treballadora i la resta de les classes populars ha desaparegut completament. La pràctica neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, imposada amb mà de ferro per la UE, implica que els nostres impostos serviran per rescatar les grans empreses, mentre les nostres condicions materials de vida es degraden a un ritme sense precedents.

La situació d’emergència a què ens ha abocat la pandèmia ha evidenciat que el mercat, com a mecanisme d’articular la producció i gestionar recursos escassos, no ha permès cobrir les necessitats més bàsiques ni en salut pública ni per a la vida de les persones. Les ajudes temporals en forma d’atur, els crèdits avalats per l’estat, les moratòries en el pagament d’hipoteques, impostos i lloguers, i la congelació dels desnonaments i els talls de subministraments de llum, aigua i gas, són només mesures temporals basades majoritàriament en crèdits, amb els corresponents beneficis per a la banca i la soga al coll que suposa per a les treballadores haver-los de tornar. Totes aquestes mesures simplement tiren la pilota endavant i posposen els problemes derivats de l’impacte econòmic de la crisi per poder gestionar l’excepcional situació de confinament.

La solució a llarg termini i la garantia que estarem preparades en situacions semblants en el futur només pot venir de la racionalització i planificació de l’economia i del repartiment equitatiu del treball. La crisi derivada de la COVID-19 ens obligarà a reconstruir el país, haurem d’assumir sacrificis i treballar conjuntament per recuperar les nostres vides. Ara és, doncs, el moment de preguntar-nos: quin país volem reconstruir? Posarem els nostres esforços per reflotar els beneficis de les grans empreses i els bancs, o canviarem el rumb de la societat i construirem un país que tingui els recursos materials necessaris per, d’una banda, garantir una vida digna a totes les persones i, de l’altra, disposar d’un sistema de salut públic que sigui capaç de fer front a situacions d’emergència que vindran en el futur?

Només si com capaces de recuperar la sobirania com a poble i exercir efectivament el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, podrem capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador. Pensem que aquesta és la clau de volta per aconseguir les profundes transformacions socials necessàries per posar realment la vida al centre del desenvolupament social.

El primer pas és, sense dubte, posar en marxa un pla de xoc que garanteixi uns mínims de dignitat en la vida de les persones i de recursos en salut pública. Però no ens podem quedar aquí: hem d’aprofitar el punt d’inflexió que suposa aquesta crisi per impulsar transformacions socials profundes guiades per la idea que la vida de les persones és més important que els beneficis de les empreses. No som ingenus i sabem que això xoca frontalment amb els interessos dels poderosos, els governs i les grans empreses. Per tant, no serà fàcil i no n’hi haurà prou de tenir raó i demanar-ho educadament.

Endavant pensem que, si volem aconseguir aquests objectius, hem de construir un bloc social i polític de ruptura, articulat al voltant de la classe treballadora i la resta de classes populars del país, que sigui capaç d’enfrontar-se als poderosos i fer valer els nostres interessos per sobre dels interessos dels qui només volen maximitzar els seus beneficis i mantenir l’estat de les coses com abans que esclatés la crisi de la COVID-19.

La Ponència política de la X Assemblea Nacional d’Endavant se centra precisament en aquest objectiu i, tot i estar debatuda i aprovada abans que esclatés la crisi, pensem que dona alguna de les claus que ens permetran avançar en la construcció d’aquest bloc de ruptura. Una de les reflexions de partida de la ponència és que cada cop més sectors de la classe treballadora i la resta de classes populars del país estan allunyant-se de la ideologia dominant, la qual cosa no vol dir que tinguin una consciència revolucionària, però sí que estaran més oberts a un discurs i a una pràctica política que, en clau independentista, socialista i feminista, plantegi canvis profunds sobre com funcionen les coses. Aquesta crisi tan profunda que vivim accentua encara més aquesta tendència que ja era present en la nostra societat.

El projecte de la Unitat Popular que defensem s’adapta a aquesta situació i té com a finalitat avançar cap als objectius estratègics propis de l’Esquerra Independentista: la independència nacional dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista. Pensem que el desplegament del projecte d’Unitat Popular és el que ens permetrà articular un bloc històric que, a través de profundes transformacions socials, ens permeti superar el capitalisme i construir una societat en què les necessitats de les persones, i no els beneficis empresarials, siguin el principi ordenador.

El programa polític de la Unitat Popular pensem que s’ha d’articular al voltant d’un conjunt de principis estratègics:

L’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català entès com un procés permanent de decisió sobre els elements econòmics, polítics i socials del nostre poble, i com a via per capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per les elits pròpies, foranes, i pel capitalisme depredador;La superació del capitalisme a través de la transformació social en clau socialista i la centralitat de la classe treballadora com a subjecte de transformació de la realitat amb la capacitat de posar fi a tota relació d’explotació i opressió;La construcció de la societat feminista i l’abolició del patriarcat com un dels pilars sobre els quals s’erigeix el capitalisme;La necessitat de construir un subjecte polític organitzat i articulat per exercir la construcció nacional, l’autodeterminació i la independència dels Països Catalans;L’abolició del capitalisme com una necessitat per posar fi a les seves conseqüències destructives sobre el planeta, la vida i la salut;La necessitat de l’internacionalisme com a element indispensable per afrontar el capitalisme global.

En un context de canvi de........

© La Haine


Get it on Google Play