És incontestable l'èxit de participació popular a la diada de l'Obra Cultural Balear, diumenge passat a Palma. La vetusta entitat ho necessitava, després de prop d’una dècada de problemes interns i poca incidència externa. S’ha notat la nova direcció. Al contrari que les immediatament anteriors, ara, amb Antoni Llabrés al capdavant, l’Obra s’ha resituat dins del que es podria anomenar la família nacionalista tradicional. Des de finals dels anys setanta fou el braç social del catalanisme, mentre que el polític ho era el PSM. El matrimoni entrà en crisi durant els últims anys. Des de l’entitat s'emeteren àcides crítiques a la política lingüística feta durant els vuit anys de Governs d’esquerra, quan era responsabilitat de Més per Mallorca -succesor del PSM-, però novament ara es nota la sintonia amb entre les dues branques del catalanisme. Per exemple, a l’entrevista amb Llabrés publicada per aquest setmanari, el president de l’Obra evità les crítiques al passat Govern, tot i que en feia algun retret però res semblant a les invectives anteriors.
De portes cap a fora, l’Obra viu, com tot el catalanisme -i, també, val a dir-ho, l’ecologisme, l’altre gran moviment social baleàric-, enmig d’un ambient social cada cop més hostil. La substitució demogràfica ha portat al progressiu l’arraconament del català i el catalanisme ha perdut la seva capacitat d’influència transversal. S’ha notat justament durant els vuit anys de Govern de Francina Armengol, quan la socialista impedí que la pressió nacionalista pogués -ni tan sols- recuperar la normativa legal favorable al català que existia abans de 2001, aprovada durant el segon Pacte de Progrés. No cal ni dir quina és la influència sobre l’univers del PP, avui en dia. Res a veure amb els anys vuitanta, quan el PSM i l’Obra assoliren una gran d’ascendència sobre tot l’arc parlamentari que permeté l’aprovació per unanimitat el 1986 de la Llei de Normalització Lingüística. Avui seria impossible, per suposat. No tan sols això, és que les últimes eleccions autonòmiques han deixat clar on està la majoria social. Per entendre-ho basta comparar el resultat del catalanisme polític -els dos Més-, sis escons, amb el de l’anticatalanisme furibund, vuit. Per molt que es vulgui contextualitzar i matisar aquesta realitat, és una de les conseqüències directes del canvi social fruit de la substitució demogràfica. I no anirà a menys, els pròxims anys.
En aquest context, l’Obra necessitava l’èxit anímic de diumenge passat. Es clar que no hi havia 40.000 manifestants -com assegurà l’entitat- perquè tal quantitat de gent no s’ha mobilitzat a Palma més que en tres ocasions -per la democràcia, 1981; per la protecció territorial, 2004; i contra Bauzá i el TIL i les retallades socials del PP, el 2013-, però no té importància el nombre exacte de persones. Eren moltes. Això és el rellevant.
Servirà per a res? Si algú espera que el PP rectifiqui, pot abandonar tota esperança. De moment. Entre d’altres coses perquè no l’afecta políticament. La seva base social no es preocupa per l’agitació catalanista. De moment. Perquè fins ara no té més efecte polític que la recomposició interna d’aquest univers i, si un cas, el seu enfortiment davant del PSOE.
La prova de foc serà a partir de setembre. Si el catalanisme és capaç d’incendir les aules, aleshores les coses podrien canviar i seria quan el PP començaria a preocupar-se. Ho intentarà, això segur. Veurem si ho assoleix.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Mohamad Elmasry
Maoz Inon
Belen Fernandez
Brahma Chellaney
Tarik Cyril Amar
Petra Lesjak Tušek
Gideon Levy
Rachel Marsden
Dr Ramzy Baroud
visit website
