Era a Bilbao el 8 de març i vaig veure una de les quatre manifestacions convocades a la ciutat amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora (el feminisme sempre ha estat dividit, però potser ho està més que mai) quan anava cap al Museu de Belles Arts, on, parcialment tancat per obres, hi ha una exposició dedicada a l’arquitecta i urbanista Denise Scott Brown, que té 94 anys. Associada professionalment a Robert Venturi, amb qui va estar aparellada durant 50 anys, fins que ell va morir el 2018, se la relaciona amb una concepció de l’arquitectura que no busca res ideal, sinó que vol acoblar-se amb les contradiccions (la vida) del real.

Visitant l’exposició, vaig fer atenció a un panell en què s’explica la idea que travessa Learning from Las Vegas (1972), un assaig de Scott Brown, Venturi i Steven Izenour, soci de la parella: que l’Strip de Las Vegas (el carrer que estructura la ciutat creant un ordre dins del caos aparent) té una funció equivalent al de les piazze de Roma. Una idea considerada provocadora quan va formular-se i que em va causar tanta perplexitat per voler saber-ne més. El cas és que, mentre llegia el text, vaig sentir un guia que explicava que, en la portada del llibre original, no hi consta el nom de Scott Brown. Ho he buscat i no és així. Tanmateix, no només va minimitzar-se l’aportació de Scott Brown a l’assaig, sinó que, el 1991, es va concedir el Pritzker, el premi més prestigiós en arquitectura, només a Venturi, tot i el seu treball conjunt durant 30 anys. Ella, en protesta, no va assistir al lliurament del premi. Com és que ell va acceptar rebre’l en solitari? En tot cas, veure aquesta exposició el 8 de març em va semblar una bona manera de celebrar-lo.

© El Punt Avui