Ramon Espadaler

El Govern de la Generalitat de Catalunya, que diu que confia en els Mossos d’Esquadra i en la policia, ha impulsat la creació de tres comissions (dues d’investigació i una d’estudi), en aquesta legislatura per analitzar la seva feina. La policia està sota sospita des del minut zero de la present legislatura. No hi ha cap altre col·lectiu de la funció pública que estigui tan vigilat com la policia; no hi ha cap altre cos funcionarial que hagi hagut de venir tan assíduament al Parlament a donar explicacions del que fa o deixa de fer i no hi ha cap altra política tan obsessivament controlada com la de seguretat.

Contrasta veure com, al costat d’aquest zel per la tasca que fan els cossos policials, hi ha altres polítiques sectorials -el resultat de les quals és més que preocupant- que no mereixen ni de lluny l’atenció del Govern ni dels grups parlamentaris que li donen suport.

El cas més escandalós d’aquest oblit, havent vist l’informe PISA, és la política educativa. Fa anys que baixem i baixem graons, però això no ha merescut cap comissió parlamentària per analitzar-ne el perquè, ni per assenyalar els canvis que caldria fer amb urgència per redreçar la situació.

Cada Govern marca les seves prioritats. És evident que, per a l’actual, l’educació no n’és una, de prioritat, talment com si no ens hi anés el futur individual i col·lectiu de les generacions més joves, és a dir, el futur del país.

Redreçar la pèssima fotografia que ens deixa una altra vegada l’informe PISA, hauria de ser qüestió d’Estat o, si es vol, prioritat del Govern. Però, malauradament, no és així. Al Govern el preocupa molt més complaure els col·lectius antisistema posant la policia sota sospita dia sí, dia també, que no pas submergir-se en les raons del fracàs estrepitós del nostre model educatiu. El marcador és clar: tres comissions parlamentàries per vigilar la policia, cap per aprofundir en les causes del fracàs del model educatiu. Fatal.