L’indult representa la supervivència d’un privilegi del poder polític sobre les decisions del poder judicial. Tot i que sigui legal, el seu ús erosiona la igualtat davant la llei perquè substitueix el criteri jurídic per un d’oportunitat política. El perdó procedeix de l’antic dret de gràcia dels monarques. La seva pervivència planteja una pregunta incòmoda: ¿té sentit mantenir aquesta prerrogativa en un estat on hi ha jutges independents per aplicar la llei?

Jutges que investiguen, valoren proves, dicten sentència i individualitzen la pena. ¿Fins on arriba realment la independència judicial si l’última paraula sobre el compliment de la condemna correspon al poder polític? No vol dir que hi hagi una invasió formal de competències, però sí una tensió evident entre poders. Quan les excepcions responen a decisions discrecionals del Govern, augmenta la sensació de desigualtat.

Un jutge escriu centenars de pàgines. L’Executiu pot alterar el resultat mitjançant un acord polític prou motivat d’acord amb la llei, però la seva apreciació respon a raons d’interès general. L’asimetria és evident. Els seus defensors ho........

© El Periódico (CAT)