¿Decadència europea? "Europa és un continent vell i decadent". "La Unió Europea es fragmenta". "Brussel·les és un monstre burocràtic que imposa la seva voluntat als Estats". ¿Amb quina freqüència sentim aquestes idees?

És cert que aquests tòpics han acompanyat el projecte europeu des dels seus inicis, i amb especial intensitat des del Tractat de Maastricht del 1992. Solen reaparèixer en moments de crisi: després de l’ampliació a l’Est; després del fracàs del projecte de Constitució europea a França i els Països Baixos; durant la crisi financera del 2008; amb les onades migratòries del 2015; després del Brexit i els seus efectes a Catalunya i Escòcia, o durant la pandèmia de la Covid-19. El que sí que ha canviat en els últims anys és que aquest mite de la decadència d’Europa s’ha convertit en l’eix central d’una estratègia política organitzada, impulsada tant des de fora com des de dins d’Europa.

No es tracta d’una crítica conjuntural, sinó d’una campanya sostinguda destinada a erosionar el sistema europeu. Des de l’annexió de Crimea el........

© El Periódico (CAT)