Si un s’até als raonaments de dos informes elaborats per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF), i a la síntesi d’ells, en l’elaboració del qual han participat la fiscal Elena Lorente, de la Fiscalia Anticorrupció –se suposa que serà qui interrogui Zapatero, en solitari o acompanyada pel fiscal en cap Alejandro Luzón– i el jutge José Luis Calama, titular del jutjat central número 4 de l’Audiència Nacional, a través de la imputació, l’expresident del Govern espanyol, líder de la banda que traficava influències, va tenir prou per amagar la mà després de tirar la pedra, és a dir, va exercir les seves múltiples influències sense deixar cap rastre. Perquè tot i reconeixent que hi ha molts camins bifurcats en la resolució, una cosa sembla indiscutible: la influència de Zapatero és invisible.

Aquesta absència d’indicis en el que se sol anomenar l’"explotació de l’operatiu" – que sol estar precedida per una llarga i acurada preparació – està suplantada per un desplegament de societats, relacions i encreuaments, que s’allunya del centre del que es pretén investigar. Per això aquesta borgiana imatge del jardí els camins del qual es bifurquen. És que el delicte de tràfic d’influències (articles 428-430 del Codi Penal) exigeix al jutge d’instrucció dues coses: identificar la persona o les persones influïdes per fer realitat la concessió del préstec........

© El Periódico (CAT)