Cues davant de màquines de l'ORA i aglomeració a parades de Valldemossa. / I.M.

Pels valldemossins i valldemossines, de naixement i d’adopció, s’Estret és un punt emblemàtic que ens acosta al poble. És l’inici del darrer tram per arribar a ca nostra, la porta d’entrada a un espai íntim i bell, recollit dins el paisatge majestuós de la Serra de Tramuntana.

Fins no fa gaire, ens acostàvem a s’Estret com el que sap que ja hi és. Queden 2,8 quilòmetres. Uns minuts més i arribam a casa. Era gairebé una sensació física: deixar enrere la carretera de Palma, entrar dins la vall i saber que el trajecte s’acabava.

Ara, quan arribam a s’Estret, miram cap endavant amb una certa angoixa. Volem saber fins on arriba la coa. Si ja comença allà, sabem que els darrers 2,8 quilòmetres poden ser eterns. I aquella filera de cotxes també ens anuncia el poble que trobarem: caos circulatori, problemes per aparcar, carrers bruts, autocars, cotxes que volten cercant un lloc on deixar-se i riuades de gent fent-se selfis a qualsevol racó.

Aquest estiu va aparèixer una pancarta precisament a s’Estret per denunciar la massificació turística. Qualcú va triar la porta d’entrada de Valldemossa per dir que ja n’hi havia prou. La imatge tenia força perquè explicava, amb molt poca cosa, una sensació que compartim molts dels que vivim aquí: estimam aquest poble, ens........

© Diario de Mallorca