Catalina Corró Lorente (Semblança)

Cata Corró, tras una prueba. / @catalina_corro

Caracteritzar Catalina Corró Lorente (Inca, 1995) no és una tasca fàcil. En essència, perquè la seva vida és una mostra tan extraordinària de treball, resistència i tenacitat que és mal d’articular el relat que li faci justícia. Irreductible al davant d’uns esdeveniments de salut que la sacsejaren amb inusitada virulència i que no foren un obstacle, ans el contrari, perquè arribés a l’excel·lència esportiva i acadèmica, ha estat i és un encomiable referent per a tothom que està al cas de la seva gesta vital. Una serenor d’ànim eloqüent, un caràcter planer, un parlar clar i proper i una posada en escena sense la més lleu concessió a l’artificiositat, contribueixen a la consolidació d’un mite. Trobaríem arreu ben pocs casos comparables, ben pocs. En veurem les raons.

Anem a pams. Per als que no segueixen de prop els èxits dels esportistes mallorquins, valgui assenyalar que Catalina Corró va ser, fins fa molt poc, una destacada nedadora durant una llarga partida d’anys, en el decurs dels quals va guanyar 25 campionats d’Espanya en categoria absoluta. És imprescindible afegir que arribar a certes cotes d’èxit en natació reclama una feina ingent, que, per moments, es pot qualificar d’agònica. Feina que encara serà més exigent si resulta que la nedadora en qüestió, com era el cas, és especialista en proves (400 estils i 200 papallona) que requereixen uns entrenaments com a fondista, és a dir, d’una càrrega prou més considerable que la resta.

Els inicis de l’exitosa vida esportiva de Catalina Corró es situen als 7 anys en el sí del Club Natació Inca, on aprengué a nedar i començà a entrenar amb seriositat. Fou quan tenia 14 anys que l’Escola Balear de l’Esport (EBE) es fixà, amb bon ull, en aquell gran talent pendent de treballar i li oferiren una beca per entrenar amb unes mires més ambicioses. A partir d’aleshores, diàriament, de cap a cap d’any, es desplaçava amb transport........

© Diario de Mallorca