Acomiadament, com a causa de precarietat vital

Un camarero trabajando. / EP

Per a no perdre els bons costums, amb el Primer de Maig a tocar, s’escau escriure sobre un assumpte cabdal en les relacions laborals: L’acomiadament com a causa de precarietat vital.

La precarietat laboral és una qüestió complexa sobre la qual, paradoxalment, s’ha practicat sovint la simplificació. S’ha pretès —i, en bona part, s’ha aconseguit— inocular a l’opinió pública que la precarietat laboral gairebé només té a veure amb la temporalitat contractual i amb la durada dels contractes. Però la realitat és una altra. Per dir-ho en poques paraules, la qüestió d’unes relacions laborals precàries és una qüestió holística, polièdrica, que depèn del conjunt d’elements del dret laboral i de Seguretat Social. Que hi hagi institucions precaritzadores o no és la clau. En definitiva, la precarietat laboral té a veure amb el com s’entra al mercat laboral (tipus de contracte, període de prova, primeres experiències laborals, etc.), com s’hi roman (capacitat adquisitiva dels salaris, jornada laboral, conciliació laboral i personal, igualtat de gènere, càrregues de treball, etc.), i, finalment, com se’n surt o se n’és expulsat (normativa sobre Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), acomiadaments individuals, protecció de desocupació, pensions de jubilació i d’invalidesa, etc.).

Ara bé, la clau del que passa avui és que acumulam dècades de........

© Diario de Mallorca