Maria del Mar Bonet va cantar diumenge al teatre Olympia de París en un concert organitzat pel Govern a través de l’institut Ramon Llull. Anys de sectarisme, de bons i dolents, de tanta mala llet fallida i estèril quedaven enrere amb un govern socialista fent prevaler el talent i la bellesa per damunt de la ideologia. M’agrada el president Illa. Sempre ho he escrit. M’agrada molt el president Illa. I en ocasions com la d’aquest recital recordo exactament per què.

Al concert va assistir-hi, de públic, fila 16 passadís, Carles Puigdemont. I la consellera de Cultura, Sònia Hernández, molt desafortunada durant tot el viatge, va dir quan el va veure: «Vaja, cornuts i pagant el beure». És no haver entès res. El gran salt qualitatiu que la presidència de Salvador Illa encarna i representa és que no entén Catalunya d’una manera patrimonial i que no només s’ocupa d’aquells amb qui està d’acord. El Govern de tots vol dir de tots. I vol dir també tenir cura de la cultura catalana, tinguin els seus autors les idees i els amics que tinguin. Si el que preval és la llista de convidats, no som un país, som una tribu. I no som una cultura: som famílies que quan arriben al poder maten a ganivetades els que hi havia abans.

Després de dècades d’insofrible sectarisme no necessitem més cornuts (ni més cornudes). No necessitem més........

© Diari de Girona