Fa una setmana, el dia 10 de març d’enguany, vaig llegir en aquest mateix diari un article titulat «Els veïns de Font de la Pólvora protesten contra els talls de llum». En aquest article s’exposava que una trentena de veïns del barri Font de la Pólvora es van concentrar davant de l’oficina d’Endesa que es troba al carrer Riu Güell. Els veïns exigien solucions als recurrents talls de llum que es produeixen a les seves cases. Uns talls que, segons diuen, no són breus ni episòdics, sinó que poden arribar a durar 10, 12 o 18 hores. Quan això succeeix les famílies afectades queden sense llum a les nits, sense calefacció ni foc per cuinar (si tenen vitroceràmica) i els nens no poden fer els deures ni els grans mirar la televisió.

Davant d’aquestes protestes ningú d’Endesa va accedir a reunir-se amb el col·lectiu de veïns. Endesa, que té el monopoli natural a la zona -i ha esdevingut de facto la distribuïdora única- només exposa que el barri de Font de la Pólvora hi ha 615 punts de subministrament sense comptador i que infereixen, per tant, que hi ha un elevat nivell de frau en el consum d’electricitat. Amb això justifiquen el servei deficient que reben els ciutadans que resideixen al barri, independentment de si estan o no al corrent del pagament. Amb aquesta resposta és difícil imaginar que els veïns que es van regularitzar amb els pagaments de la llum continuïn pagant-la i, encara més, convèncer-ne de nous perquè ho facin. Paguin o no, tots tenen un servei deficient. Com és possible que passi això? Aquesta situació té a veure amb la pobresa energètica de la qual avui tant es parla?

A dir veritat, aquest fenomen és força complicat, però no es pot reduir a la caricatura d’un barri on la gent no vol pagar i té una disposició natural a delinquir. Una tesi doctoral defensada l’any 2021 a la Universitat de Girona per la professora Annaïs Varo, i que es titula Viure a les fosques. La construcció analítica de l’exclusió energètica com a problema de política pública, exposava que el que passa al barri de Font de la Pólvora és un problema que va molt més enllà de la «pobresa energètica». Varo exposava que els talls de llum que pateixen a Font de la Pólvora des de fa més d’una dècada no és únic d’aquest barri, sinó que també en pateixen d’altres (com el de Culubret de Figueres o el de la Mina de Sant Adrià) i que obeeix a un patró.

El patró és la desinversió i deixadesa crònica que pateixen alguns barris amb determinades característiques: els pocs ingressos de la majoria dels seus veïns, la segregació espacial, l’aïllament urbà i, perquè no dir-ho, la discriminació que reben per part de les institucions públiques i de les empreses privades. Tot plegat fa que aquest fenomen no sigui una qüestió que es resol apel·lant al frau elèctric i als controls d’inspectors, policies i treballadors socials. Es tracta d’un problema de política pública que depassa de la disponibilitat (o no) dels veïns de recursos per poder pagar factures. El tema va més enllà, i té a veure amb el fet que aquests barris tenen unes infraestructures molt degradades i unes instal·lacions elèctriques inservibles, així com una baixa presència de l’administració pública, tant de la que presta serveis com de la que ha de garantir un cert ordre i control.

Així és natural que molts dels veïns del barri (els regularitzats en el pagament de l’electricitat i els que no) vegin injust el que els hi passa. La deixadesa és percebuda sovint com un càstig col·lectiu i, per això, quan es queixen rebutgen les etiquetes (que els hi posen des de fora) de «delinqüents», i acusen als interlocutors d’aporofòbia i racisme. Mentrestant, Endesa no dona la cara, l’Ajuntament acorda trobades a diverses bandes (que serveixen per a poc) i la Generalitat, que té competències en la supervisió dels serveis, mai ha dit ni piu.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona