Els líders de Vox no s’amaguen de res, van de cara i no els molesta que els acusin de ser d’extrema dreta, perquè és el que són. Reivindiquen principis que en el seu moment va defensar el franquisme, però ho fan emparats per la democràcia i, fins i tot, es permeten el luxe de titllar de dictadors i colpistes representants de partits polítics que tenen acreditada una llarga trajectòria democràtica.
Ho hem pogut veure en les manifestacions que hi ha hagut a Madrid després de l’acord per l’amnistia entre el PSOE i els partits independentistes catalans. També s’ha pogut observar diverses vegades en les intervencions al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. Els seus discursos s’assemblen més als que es pronunciaven a les Corts franquistes que no pas als que se suposa que han de fer els parlamentaris d’un sistema democràtic.
La darrera provocació l’ha protagonitzada el líder del partit, Santiago Abascal, que aprofitant la seva presència a l’acte de presa de possessió del president de l’Argentina, l’ultra Javier Milei, va dir en una entrevista al diari Clarín que a Pedro Sánchez «el poble voldrà penjar-lo pels peus», en una clara referència al final de Benito Mussolini. I no només va dir això, sinó que va deixar per terra la imatge del president del govern, afirmant que és un polític que no té escrúpols ni principis i que això li dona un avantatge competitiu sobre els polítics honrats que tenen escrúpols «i que ens posem límits».
Ho va dir a l’estranger, en un diari que es publica a l’Argentina i ho va fer sense despentinar-se i després, quan va veure la reacció que van tenir les seves paraules, no se’n va desdir. Ni ell ni ningú del seu partit. Al contrari, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ho va justificar per les cessions que Pedro Sánchez fa als nacionalistes i als independentistes i va afegir que el comentari del seu president, d’Abascal, reflecteix «la sort de molts dictadors i que no és odi, és història».
Les declaracions d’Abascal han incomodat fins i tot al PP. Alberto Núñez Feijóo se’n va desmarcar dient que «són lamentables i només mereixen que les condemnem».
Però, és clar, des del PSOE no en tenen prou amb aquestes declaracions del cap de l’oposició i li demanen que trenqui els acords que té amb Vox a diversos llocs d’Espanya. I això el líder del PP no ho contempla, tot i que sap que l’acord amb l’extrema dreta impedeix que pugui establir pactes amb altres partits de l’arc parlamentari. D’altra banda, hi ha militants del PP, alguns de destacats, que són clarament partidaris dels acords amb Vox, perquè, en molts aspectes, no estan tan lluny ideològicament.
La qüestió és que Vox actua sense complexos, campa a seu aire i empeny des d’allà on pot les 100 mesures que tenen a punt per transformar Espanya, entre les quals hi ha la suspensió de l’autonomia catalana; il·legalitzar els partits polítics que pretenguin la destrucció de la unitat territorial de la «Nació» i la seva sobirania; desmuntar l’Estat autonòmic i que hi hagi un sol parlament i un sol govern per a tota Espanya; derogar immediatament la Llei de la Memòria Històrica; deportar els immigrants il·legals als seu països; i derogar la Llei de Violència de Gènere, entre altres.
El PP va lligar la seva sort a la de Vox per aconseguir el govern. Els vots de l’extrema dreta anaven bé a Feijóo si entre els dos partits obtenien la majoria absoluta. I tot i la hipoteca que suposava per al PP formar un govern amb l’extrema dreta, estaven disposats a córrer el risc que els obliguessin a aprovar alguna de les 100 mesures esmentades, com ja ha passat en algunes autonomies on governen junts. Però no van aconseguir la majoria absoluta i el PP es troba ara amb un soci incòmode que de tant en tant l’obligarà a desmarcar-se’n, com ha passat amb les declaracions d’Abascal, perquè Vox ocupa l’espai polític que ocupa i estan orgullosos de ser d’extrema dreta.
L’extrema dreta campa al seu aire
12
0
13.12.2023
Els líders de Vox no s’amaguen de res, van de cara i no els molesta que els acusin de ser d’extrema dreta, perquè és el que són. Reivindiquen principis que en el seu moment va defensar el franquisme, però ho fan emparats per la democràcia i, fins i tot, es permeten el luxe de titllar de dictadors i colpistes representants de partits polítics que tenen acreditada una llarga trajectòria democràtica.
Ho hem pogut veure en les manifestacions que hi ha hagut a Madrid després de l’acord per l’amnistia entre el PSOE i els partits independentistes catalans. També s’ha pogut observar diverses vegades en les intervencions al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. Els seus discursos s’assemblen més als que es pronunciaven a les Corts franquistes que no pas als que se suposa que han de fer els parlamentaris d’un sistema democràtic.
La darrera provocació l’ha protagonitzada el líder del partit, Santiago Abascal, que aprofitant la seva presència a l’acte de........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
