Els pactes per investir president del govern Pedro Sánchez han posat en evidència la solitud d’Alberto Núñez Feijóo, que només va poder comptar amb els vots de Vox i d’UPN per intentar impedir la investidura del candidat socialista. La resta de grups es van posar d’acord amb el PSOE perquè Sánchez tornés a ser president del govern i gairebé tots van manifestar la impossibilitat de pactar amb el PP per les seves connivències amb l’extrema dreta.
L’actual líder del PP va guanyar les eleccions, però de seguida va ser conscient que no aconseguiria la majoria suficient per ser president del govern, i per això va fer un discurs d’oposició quan va defensar la seva investidura. Segurament que ho va fer perquè intuïa que Pedro Sánchez tenia força possibilitats d’obtenir prou vots per ser investit.
L’equació per fer president Feijóo no tenia solució. D’una banda, els pactes amb Vox impedien establir acords amb la majoria de partits que han pactat amb els socialistes. I, de l’altra, si Feijóo hagués acceptat determinats acords amb els independentistes i nacionalistes catalans i bascos, Vox no l’hauria votat, amb la qual cosa ja es veu que mal si feia i mal si no feia.
Els problemes pel PP no s’acaben aquí, perquè des de fa temps han tallat bona part dels ponts que els permetien dialogar amb els partits que en altres èpoques els havien donat suport. El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ho va deixar molt clar quan va dir a Feijóo que mentre siguin socis de Vox no hi ha res a fer. Segurament que el cas de Junts és diferent, però cal recordar que són els hereus de CiU i que en altres èpoques el partit de Jordi Pujol va pactar amb el PP.
Les enquestes indiquen que si s’haguessin repetit les eleccions, probablement el PP hauria millorat una mica els resultats que va obtenir el juliol, però el bloc de la dreta (PP-Vox) no hauria aconseguit la majoria absoluta. Per tant, ja es veu que els populars ho tindran molt difícil per accedir al govern mentre necessitin els vots de Vox. Els de Santiago Abascal actuen d’escut perquè el PP no pacti amb nacionalistes i independentistes. Però, a més, als llocs on governen conjuntament Vox aconsegueix marcar perfil ideològic, fet que impossibilita la política de centredreta que la part més moderada del PP voldria exercir.
Les manifestacions que hi ha hagut aquests dies a Madrid han acabat de trencar els ponts de diàleg que hi podia haver entre el PP i els partits perifèrics. La violència d’alguns manifestants i les proclames feixistes han fet molt mal a la imatge de polític de centre que pretenia projectar Feijóo quan va ser elegit president del PP, tot i que ell ha condemnat la violència. Els pactes que el seu partit va establir amb Vox després de les eleccions municipals i autonòmiques van fer-lo presoner de l’extrema dreta. Però no n’hi va haver prou amb això que destacats dirigents del seu partit com José María Aznar, Esperanza Aguirre o Isabel Díaz Ayuso van atiar el foc convocant a les manifestacions, perquè «Espanya es trenca». I en el cas d’Ayuso, a més, insultant al president del govern des de la tribuna de convidats del Congrés i després continuant la «broma» a l’Assemblea de Madrid, dient que sí, que interiorment havia dit «m’agrada la fruita».
Tot plegat situa al PP en una posició extremadament complicada per tornar a ser un partit de govern, tot i que segurament els estrategs del carrer Gènova deuen estar donant-hi voltes per mirar de trobar alguna solució. L’argument que Pedro Sánchez pacta el que sigui per continuar sent president del govern no s’aguanta per enlloc, perquè tots els presidents han fet concessions si han volgut governar, quan no han tingut majoria. Si no, que mirin les cessions que va fer Aznar als partits catalans i bascos quan va necessitar els seus vots. I aleshores ningú des de la dreta va dir que allò anava contra la igualtat de tots els espanyols ni que trencava Espanya.
Feijóo és presoner de Vox
2
0
22.11.2023
Els pactes per investir president del govern Pedro Sánchez han posat en evidència la solitud d’Alberto Núñez Feijóo, que només va poder comptar amb els vots de Vox i d’UPN per intentar impedir la investidura del candidat socialista. La resta de grups es van posar d’acord amb el PSOE perquè Sánchez tornés a ser president del govern i gairebé tots van manifestar la impossibilitat de pactar amb el PP per les seves connivències amb l’extrema dreta.
L’actual líder del PP va guanyar les eleccions, però de seguida va ser conscient que no aconseguiria la majoria suficient per ser president del govern, i per això va fer un discurs d’oposició quan va defensar la seva investidura. Segurament que ho va fer perquè intuïa que Pedro Sánchez tenia força possibilitats d’obtenir prou vots per ser investit.
L’equació per fer president Feijóo no tenia solució. D’una banda, els pactes amb Vox impedien establir acords amb la majoria de partits que han pactat amb els........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
