La resposta intuïtiva a la pregunta plantejada al títol és que sí. Per una banda, l’electrificació de certa part de l’economia, per exemple el transport, fa preveure que serà així. Però hi ha certes tendències de l’economia que ens mostren que potser no serà tan simple.

El canvi climàtic aquest estiu ens ha fet veure que en un futur pròxim serà impossible viure en un habitatge sense aire condicionat. Un altre convidat a la sala el darrer temps és la intel·ligència artificial. Amb aquestes qüestions sobre la taula, aquest estiu he aprofitat per refer un model complex per aproximar l’ordre de magnitud de les necessitats energètiques l’any 2040.

El punt de partida no és una hipòtesi decreixentista, sinó una hipòtesi d’eficiència radical: no consumir menys per renúncia, sinó evitar malgastar el que no cal. Per això el disseny és el d’un sistema de flexibilitat (el que s’anomena PID IA, criticitat contractada, càrrega de cotxes desplaçada a hores de superàvit, gestió de 2.000 MW hora a hora) és a dir, fer servir exactament el que fa falta, quan fa falta, ni un MWh de més.

A partir d’aquí he anat construint hipòtesis per a mi raonables del que pot passar amb el canvi climàtic: pel sector primari suposo una contracció de l’11% per la pèrdua de collites i ramaderia, pel sector industrial una contracció del 2,8% (paper, tèxtil, cautxú, plàstic, gasolina,........

© Diari de Girona