Per expressar que algú presumeix d’una qualitat que justament li manca, en català es pot emprar la dita: qui presum, fa fum. En el cas del president Pere Aragonès, aprofita els discursos per fanfarronejar sobre uns objectius que són uns brindis al sol. L’apel·lació constant a rebregades consignes d’un referèndum pactat i la millora del finançament li serveixen per acontentar els seus acòlits i difuminar la mediocritat de la gestió política.

En la seva intervenció en el Parlament el dia 24 de gener reiterava les prioritats del govern per al 2024, en el tram final de la legislatura: «obrir la segona fase del procés de negociació amb l’Estat, un cop, doncs, culminat el que és l’amnistia, per passar a parlar de sobirania. I parlant, per tant, posarem sobre la taula el referèndum». Tot seguit es referia a «la negociació del que n’hem dit finançament singular, però al final vol dir que Catalunya gestioni, recapti i administri els recursos fiscals». Definits aquests grans anhels, el president se centrava en els reptes del traspàs de Rodalies, tot just embastat, i de redoblar el compromís amb la llengua catalana, un motiu central present en les seves dissertacions. I de passada anomenava, entre altres problemes, «la situació de sequera, que és el que ens preocupa de forma més intensa a curt termini».

I en la recta final del sermó, s’embalava per somiar en incrementar l’habitatge assequible de lloguer, continuar enfortint els serveis públics en l’àmbit de l’educació, de la sanitat, dels serveis socials i de la seguretat. Bé, un esclat final de focs d’artifici.

Aquest presumit, envoltat de mediocres, obvia una realitat incontestable: amb 33 diputats dels 135 en el Parlament, si vol acabar la legislatura el febrer de 2025, haurà de baixar dels núvols per obtenir qualsevol acord parlamentari.

Un govern amb una minoria tan exigua des del 7 d’octubre de 2022, quan Junts va decidir abandonar l’executiu, ha fet mans i mànigues per mantenir una mínima activitat sense gaires èxits remarcables. Ha aconseguit el suport dels Comuns, sempre disposats a donar un cop de mà, però també del PSC en l’aprovació dels pressupostos del 2023 i de Junts en la convalidació del Decret llei 1/023 de 28 de febrer, de mesures contra la sequera.

Ara bé, aquests equilibris seran suficients per sostenir un govern en precari per al que resta de mandat electoral? Pere Aragonès confia que no es configuri una majoria alternativa del PSC, Junts i els Comuns. De fet, Salvador Illa ja ha descartat presentar una moció de censura i s’ofereix cada dia per negociar el pressupost de 2024.

Per tant, Pere Aragonès farà de la necessitat virtut, de qui dia passa any empeny i de fer la viu-viu. I als catalans, que els bombin!