Focs caniculars
L'incendi de les Gavarres. / DdG
El foc és un dels elements còsmics, aigua, aire, terra i el més ignot dels quatre, perquè vivia amagat en la natura, la panxa dels volcans o dins les pedres i els troncs, com una llavor que fructifica si es clava bé en l’herba o en els excrements secs. Van ser homes del neolític els que van aprendre a fer sortir el foc en forma de guspira fregant amb força pedres, amanyagaven el gra de foc i aconseguien amb esforç una petita flama que, ara, s’ha convertit en esplendorosos incendis forestals destructors.
Salvador Illa, president de la Generalitat, dilluns de la setmana passada tot comprovant les tasques per apagar definitivament el foc de la Bisbal d’Empordà i de les Gavarres, va declarar: «La massa forestal està creixent any rere any i no s’està gestionant adequadament». En una altra ocasió havia dit que a Catalunya hi ha massa bosc, un excés que origina incendis per culpa de les arbredes en males condicions per la bosquina espessa i bruta de la malesa. S’embosca el paratge per inèrcia, per la dinàmica natural i el bosc recupera gradualment i dissimulada l’espai, que els humans li prenguérem per fer feixes, marges, carreteres, horts, vinyes, bosquets d’arbres fruiters i urbanitzacions. El mar, àdhuc, tendeix a........
