Confesso d’entrada que, en contra del que sembla ser la tònica predominant els darrers temps, soc un ferm defensor del Nadal. Hi ha, però, un detall que m’empipa: si em trobo amb algú quan falten tres dies per a la data en qüestió, quan ens acomiadem, la convenció m’obliga a expressar-li els meus bons desitjos per endavant, “per si no ens veiem”. Collons: i si feia trenta anys que no me’l trobava? He de dir-li igualment, encara que les probabilitats d’ensopegar de nou siguin inexistents? I si resulta que això succeeix, hauré de repetir-me, o poden els saludats donar-se per felicitats ad aeternum? Jo, per evitar una situació similar, em tanco a començament de desembre i no surto abans de febrer. I és que després hi ha l’altra: si xafes el carrer, una vegada encetat el nou any, fins quan és legítim felicitar? Vull dir, el dia 10, posem per cas, no hi ha controvèrsia, però què fas, si coincideixes amb qui sigui per primer cop ja a final de gener?
Al marge de manies personals, hi ha un tema que darrerament ha protagonitzat discussions enceses entre partidaris de posicionaments enfrontats: arbre natural o de plàstic? En la meva infantesa a casa ho teníem clar, perquè n’hi havia un de sintètic que va durar dècades, però ara ja fa una bona temporada que la dinàmica imperant és decantar-se per un d’orgànic, molt més sostenible. Això està bé, fantàstic, però què fas, si no se t’asseca amb certa rapidesa? El replantes? En cas afirmatiu, on seria preceptiu fer-ho? Cal buscar la zona original d’on va ser arrencat, no fos cas que el plantem a qualsevol lloc, esdevingui una espècie invasora, endegui a tomar pel sac l’equilibri ecològic de l’hemisferi, provoqui terratrèmols, sismes submarins, tsunamis, o sequeres, aquestes últimes causants de la corresponent aparició de partits d’ultradreta? I si se’t mor, com a ésser viu, que sent, què se suposa que hauríem de fer? Una sèrie de rituals druídics mentre el fem estelles o compost orgànic i el retornem al si de la mare naturalesa que el va parir? Cal convidar família i amics (de l’arbre, vull dir), a la cerimònia?
En el moment que ens toca viure, el debat, més enllà de qüestions mediambientals, arriba a altres nivells, i és ben intens quan es tracta d’acomodar noves tradicions. Mags d’Orient, com sempre, o el rodanxó panxut barbut de la Coca-Cola que ha colonitzat les nostres celebracions en època recent? Calendari d’advent, sí o no? Tortell de Reis o panettone? Pessebre de fang fet a mà, com els de tota la vida, amb el seu nen Jesús, el bou, el ruc, i anar fent, o naixement postmodern políticament correcte amb certificat de benestar per als individus animals participants? Tres Reis o millor drag queens? Consolador o satisfyer?