L’artista gràfica Cecília Santañes m’ha obsequiat amb un exemplar del seu llibre, Color dins la foscor. Il·lustracions i textos són seus, i tant els uns com els altres tenen el seu estil, la seva marca. Són diàfans, netament explícits.
Amb la Cecília fa molt de temps que ens coneixem, des que coincidírem en un sopar de La Xarranca, en aquella tasca del Puial d’Andorra la Vella. Això s’esdevingué en un moment que La Xarranca passava una de les seves periòdiques crisis de direcció i d’esgotament, d’altra banda ben pròpies de les nostres dèries creatives. Després ens hem anat retrobant aquí i allà, però sempre he seguit amb més o menys assiduïtat la bona feina d’aquesta discretíssima professional del disseny. Em tenia especialment captivat una obreta creada ex profeso per a la quitxalla d’AINA, amb l’aval del pater de les colònies meritxel·lianes, el reverend Ramon Rossell, on s’aixopluga la nostra gent del demà. Parlo d’un meravellós llibret titulat El secret de la vaca Bruna. L’autoria literària és obra del geni d’Alexandra Grebennikova, i la meva amiga Cecília firma les no menys genials il·lustracions. Totes dues es complementen de forma extraordinària en la més que dificultosa tasca de crear per a la posteritat.
La Cecília treballa des de fa un grapat d’anys en una empresa d’arts gràfiques reputada per la qualitat de les seves feines, produïdes en uns tallers modernitzats. Tot ho és artesanalment electrònic. La nostra artista és una crac prement botons, palanques i ratolins. Per a un iaio vell com jo tot aquest món digital o com es digui és cosa de bruixeria. Sigui com sigui les distintes lanes a tres o quatre tons intercalats en els clixés d’òfset, els difuminats, la definició dels traços són un autèntic prodigi contemporani. El resultat és tan pulcre que justifica plenament aquest títol esplendorós, Color dins la foscor, tot un lema terapèutic per superar el seriós entrebanc de salut de la nostra amiga.
De colors n’hi ha de freds, de càlids, d’alegres i de tristos. Igual que passa amb les composicions musicals, que també alcen o enterboleixen els esperits. La Cecília, amb els seus torbadors colors, filigranes de la més exquisida estilització, un poema de línies harmòniques que emmarca la pausa, una por contextualitzada amb absoluta franquesa, amb tot això la Cecília, deia, dona força i esperança. L’art és un ferm puntal en què recolzar-se.
Faré un impàs per justificar una mateixa por i una mateixa angoixa que també va patir la Maria, la meva esposa, tot un calvari passat a finals dels anys 90. A la Maria la van operar aquí, a Andorra. La quimioteràpia i l’electroteràpia li foren administrades a l’hospital de Sant Pau de Barcelona, un tractament mèdic gestionat per la CASS. Crec que avui aquest tractament es pot seguir ni que sigui parcialment al nostre hospital. Tanmateix, de tant en tant llegeixo que una entitat privada que ajuda els pacients amb càncer denuncia les dificultats pertorbadores que representa per als malalts i per a les famílies els desplaçaments a Barcelona. Soc conscient que enmig del dolor de cos i d’ànima seria d’una gran ajuda que el procés de cura tingués lloc aquí. Que el problema és econòmic!? No em feu fer una ganyota de somriure. Gastem milions en fantasioses collonades.
L’excel·lència artística de la Cecília Santañes Molina posa en relleu la valentia d’aquesta dona modesta que fins ara havia declinat manifestar públicament el seu art. Ara ho fa fins i tot secundada per una actriu, amb qui interpreten en escena aquest singular llibre que és Color dins la foscor. Com diu ella mateixa a les pàgines del llibre, “qui ho havia de dir que una malaltia creés tanta paperassa d’origami. Tot depèn dels ulls que ho miren”.
Color dins la foscor
54
12
08.04.2024
L’artista gràfica Cecília Santañes m’ha obsequiat amb un exemplar del seu llibre, Color dins la foscor. Il·lustracions i textos són seus, i tant els uns com els altres tenen el seu estil, la seva marca. Són diàfans, netament explícits.
Amb la Cecília fa molt de temps que ens coneixem, des que coincidírem en un sopar de La Xarranca, en aquella tasca del Puial d’Andorra la Vella. Això s’esdevingué en un moment que La Xarranca passava una de les seves periòdiques crisis de direcció i d’esgotament, d’altra banda ben pròpies de les nostres dèries creatives. Després ens hem anat retrobant aquí i allà, però sempre he seguit amb més o menys assiduïtat la bona feina d’aquesta discretíssima professional del disseny. Em tenia especialment captivat una obreta creada ex profeso per a la quitxalla d’AINA, amb l’aval del pater de les colònies meritxel·lianes, el reverend Ramon Rossell, on s’aixopluga la nostra gent del........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
