Diumenge passat va ser un dia gran per tots els que formem part de Velles Cases Andorranes. Per segon any consecutiu, vam poder gaudir d’una copiosa calçotada, preparada amb gran qualitat (i quantitat!), per la família Betriu d’Ós de Civís. Com que des de l’associació vetllem, des de l’any 1984, per la salvaguarda del nostre patrimoni cultural, el dia no es va limitar a omplir de grat els nostres estómacs.
El matí el vàrem dedicar a conèixer una mica més el llegat patrimonial de la Vall d’Ordino, sortida que es va poder organitzar amb la imprescindible ajuda de l’entranyable Lourdes Riba, de cal Nicolau d’Ordino. Una passejada per Segudet, per visitar els exteriors de l’antiquíssima Casa Blanca, una marrada pel nucli antic del capital parroquial, on vam visitar l’església que atresora la verge romànica més antiga del país, i entre altres curiositats, la capella de sant Guillem, on estan enterrats molts Areny-Plandolit, entre ells el famós síndic Don Guillem.
Abans però, vam fer parada obligatòria a la plaça, per poder veure el comunidor reconstruït, i l’antiga argolla amb què es lligava pel coll als que havien fet una malifeta, per exposar-los a la vergonya pública, aprofitant quan els parroquians sortien de missa. La Lourdes havia sentit dir al seu pare que ell n’havia vist algun castigat a l’argolla, el darrer per haver robat un sac de cebes. Temps passats, temps que el nostre país passava molta necessitat.
La ruta va seguir per Sant Roc de Sornàs, gràcies a la Carme, la llevadora d’aquell Quart, on alguns vam aprofitar per anar a veure els gravats antiquíssims que hi ha just al carrer de darrere, sant Martí de la Cortinada, que guarda gelosament el conjunt de pintures romàniques, in situ, més importants del Pirineu, on apareix el famós llop blau, una imatge totèmica per tots els de casa meva. Finalment, just abans d’enfilar la gran comitiva que érem cap a Os, vam entrar a l’església de sant Cerni de Llorts, lloc on va dir missa mossèn Cinto Verdaguer, el 26 d’agost del 1883, acabat de venir al nostre país.
Intencionadament, m’he deixat una parada, la que vam fer a Ansalonga, just abans d’arribar a la Cortinada. La visita de l’església de Sant Miquel ens va deixar bocabadats, fent bona la dita que al pot petit hi ha la bona confitura. Vam gaudir d’aquest petit tresor gràcies al Tonet de cal Gran, actual llevador del Quart, que va tenir la generositat de mostrar-nos la petita capella, i el magnífic retaule tardogòtic que hi conté. El Tonet em va fer un altre regal de saviesa, amb la complicitat de l’Imma Garrallà. Des del pont que mena al poble em va mostrar una illa que es forma al bell mig del riu, i que antigament s’allargava uns centenars de metres més. Mai desapareix, ni tan sols en el moment de crescudes fortes del Valira.
–Ho veus Quim, quina illa més curiosa es forma al riu? Doncs és la que ha batejat el meu poble! Insula Longa, illa llarga!
Quina revelació donada pels coneixements del Tonet! Quina meravella de saviesa, alimentada pel seu afany de coneixement i per transmetre el llegat dels seus ancestres! El llevador d’Ansalonga, com abans havia fet Lourdes de cal Nicolau d’Ordino, ens va fer un gran regal en forma de saviesa ancestral.
Però encara faltava acabar el dia, on la sobretaula va regalar-nos un moment sublim, quan vam tenir el goig d’escoltar les històries d’abans amb el Frederic de cal Malestivat de Vila, l’Ermengol de cal Coma de la Mosquera i el Josep de cal Pallàs de les Bons. Una estona genial, amenitzada per aquella ironia tan pròpia del nostre caràcter nacional.
Un dia que els nostres prohoms ens van regalar part de la seva saviesa, del seu bon humor i, sobretot, del seu caliu, als més joves de la colla. Que per molts anys els puguem gaudir, perquè allò que és història per alguns, encara són records ben vius per gent que tenim encara avui amb nosaltres.
La saviesa dels nostres prohoms
7
1
28.02.2024
Diumenge passat va ser un dia gran per tots els que formem part de Velles Cases Andorranes. Per segon any consecutiu, vam poder gaudir d’una copiosa calçotada, preparada amb gran qualitat (i quantitat!), per la família Betriu d’Ós de Civís. Com que des de l’associació vetllem, des de l’any 1984, per la salvaguarda del nostre patrimoni cultural, el dia no es va limitar a omplir de grat els nostres estómacs.
El matí el vàrem dedicar a conèixer una mica més el llegat patrimonial de la Vall d’Ordino, sortida que es va poder organitzar amb la imprescindible ajuda de l’entranyable Lourdes Riba, de cal Nicolau d’Ordino. Una passejada per Segudet, per visitar els exteriors de l’antiquíssima Casa Blanca, una marrada pel nucli antic del capital parroquial, on vam visitar l’església que atresora la verge romànica més antiga del país, i entre altres curiositats, la capella de sant Guillem, on estan enterrats molts Areny-Plandolit, entre ells el famós síndic........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
