Fa uns dies, una conversa informal amb un estudiant em va fer pensar en una realitat cada vegada més evident. No parlàvem d'un gran drama ni d'una situació excepcional. Parlàvem d'un suspens. D'una nota inferior a l'esperada en un tema que pensava dominar. D'aquell número escrit en un paper que, per a alguns, sembla tenir més pes que tot l'esforç fet durant mesos. El més estrany no era la decepció, sinó la dificultat per acceptar-la, com si fos una injustícia, com si un resultat negatiu qüestionés no només una feina concreta, sinó la seva pròpia capacitat.La reflexió de Florenci Pla fa unes setmanes sobre els primers suspensos que arriben massa tard, quan alguns joves ja són a la universitat, posa sobre la taula un debat que va molt més enllà de l'educació. Parla d'una societat que, amb la voluntat de protegir, ha anat reduint l'espai de la frustració. I sense frustració no hi ha aprenentatge. Perquè el suspens d'un examen és només un primer tast d'una realitat molt........

© BonDia