La dignitat és una qualitat intrínseca, pròpia de la naturalesa o condició humana, de la qual emanen els drets fonamentals de les persones. Ve del llatí dignitas, que significa excel·lència o grandesa.
El concepte de dignitat té el seu origen en el cristianisme. Déu va crear l’home a imatge i semblança seva. La dignitat ens ve atorgada per ser fills de Déu i s’eleva quan Jesús es fa home. Amb Ell la naturalesa humana adquireix el nivell més alt de dignitat. La filiació divina va unida a la fraternitat entre les persones. Tots som germans i som iguals als ulls de Déu. Com a fills seus ens estima a tots de la mateixa manera, sense cap mena de distinció. També nosaltres hem de ser i considerar-nos iguals, independentment de la raça, gènere, religió, ideologia, classe social…
Abans del cristianisme existia la idea de dignitat com a sinònim d’honor. Era una dignitat adquirida, en algunes classes socials, i no per la naturalesa humana. El reconeixement jurídic de la dignitat humana al món es produeix l’any 1948 amb la Declaració Universal de Drets Humans. La dignitat és la font i l’origen de tots els drets de les persones.
Què significa tenir dignitat? La dignitat és el respecte i la valoració que cada individu sent per si mateix i és la condició indispensable per ser respectat i valorat pels altres. La dignitat va íntimament lligada a una recta consciència. Té a veure amb l’autoestima, l’autoreconeixement, la llibertat i el que estem disposats a fer i el que no.
La dignitat va unida al respecte i a la llibertat de les persones. Per ser respectat pels altres, l’“individu” com a ésser “únic”, primer ha d’apreciar-se i valorar-se a si mateix. Només si es respecta i s’estima, aconseguirà que els altres el respectin. No som coses ni objectes que es puguin manipular. “A causa de la seva dignitat personal, l’ésser humà és sempre un valor en si mateix i per si mateix i, consegüentment, exigeix ser considerat i tractat. I, al contrari, mai pot ser tractat i considerat com un objecte utilitzable, un instrument, una cosa” (Sant Joan Pau II).
La dignitat no és supèrbia ni altivesa. És l’“orgull” de ser fills de Déu i de formar part del cos místic de Crist, el cap del qual és el mateix Jesús. Per això, tot aclaparament, explotació o maltractament fets a un ésser humà, per més petit i insignificant que sembli, és també una ofensa a Déu. La dignitat no depèn de cap condició ni es pot adquirir. Per això és inviolable i inalienable; és a dir, ningú pot atemptar contra ella ni ens la pot llevar. L’adquirim des del moment de la concepció i la conservem fins al nostre decés.
La dignitat és un valor substancial a la naturalesa humana. Això significa que ningú pot ser esclau de ningú, ni tan sols per voluntat pròpia o per obligació. La dignitat no es perd en cap supòsit. L’amor mai pot comprometre la dignitat de les persones. Qui ens estima ens ha de respectar més que ningú: “Qui sigui digne del teu amor mai et posarà en una situació en què sentis que has de sacrificar la teva dignitat, la teva integritat, o el teu amor propi, per a estar amb aquesta persona” (anònim).
La defensa de la dignitat humana també comporta la lluita pels drets i les llibertats de les persones i condemna qualsevol mena d’atemptat contra elles com: la falta de llibertat, el terrorisme, l’explotació sexual, l’explotació laboral, la marginació, la pena de mort…
Santa Teresa de Calcuta va saber veure la dignitat dels exclosos de la societat, dels més pobres i marginats. Amb el seu immens amor percebia Crist en el seu proïsme. Veia brillar la “glòria de Déu” en els ulls de les persones que estaven a punt de morir. Advertia l’interior i la grandesa humana, independentment de la seva fragilitat corporal.
“La raó més alta de la dignitat humana consisteix en la vocació de l’home a la unió amb Déu” (GS 19).
Sobre el respecte a la dignitat de les persones
16
1
15.02.2024
La dignitat és una qualitat intrínseca, pròpia de la naturalesa o condició humana, de la qual emanen els drets fonamentals de les persones. Ve del llatí dignitas, que significa excel·lència o grandesa.
El concepte de dignitat té el seu origen en el cristianisme. Déu va crear l’home a imatge i semblança seva. La dignitat ens ve atorgada per ser fills de Déu i s’eleva quan Jesús es fa home. Amb Ell la naturalesa humana adquireix el nivell més alt de dignitat. La filiació divina va unida a la fraternitat entre les persones. Tots som germans i som iguals als ulls de Déu. Com a fills seus ens estima a tots de la mateixa manera, sense cap mena de distinció. També nosaltres hem de ser i considerar-nos iguals, independentment de la raça, gènere, religió, ideologia, classe social…
Abans del cristianisme existia la idea de dignitat com a sinònim d’honor. Era una dignitat adquirida, en algunes classes socials, i no per la naturalesa humana. El reconeixement........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
