Tenim un problema. Un problema que s’està fent cada dia més gros i que si no hi posem remei es convertirà en un monstre que ens engolirà.
Fa anys que alguns docents alerten que la cosa s’està tornant incontrolable i que s’hauria de mirar d’arreglar. Però com que els professors de secundària no són un gremi sinó un grup heterogeni de gent amb carreres diverses que vistos des de fora fan una mica de ràbia perquè tenen més vacances que la resta dels mortals, la gent no se’ls pren gaire seriosament. Dos mesos de vacances, i a sobre es queixen que els nostres fills no fan bondat. On s’és vist!
I així han anant passant els cursos i els anys. Com que venim de dècades de terror a les aules, amb aquells professors sàdics que ho arreglaven tot a cops de regle, fent-te posar de genolls i si et descuidaves amb alguna bufetada als morros, la sola idea de l’autoritat dels docents ens fa esfereir. I, és clar, hem fet allò tan humà d’anar d’un extrem a l’altre sense trobar el terme mitjà, que és el bo i desitjable, i mira que Aristòtil ens ho va dir fa més de 2.000 anys. La disciplina ha quedat relegada a les pel·lícules d’internats anglesos i el respecte també ha passat de moda.
Jo mateixa, que ensenyo català als adults però que de tant en tant baixo a la trinxera de la secundària, m’he trobat en una classe intentant fer una xerrada amb un pocavergonya al davant intentant impedir-m’ho, interrompent-me sense parar, dient bajanades, empipant els companys. Com que un dia és un dia i jo no estic gaire per històries, li vaig parar els peus de manera expeditiva i en aquell moment sí que es va fer un silenci sepulcral que em va permetre acabar l’explicació amb tota tranquil·litat. Però no es tracta d’això: si ens agradés clavar bronques a la gent i fer-la creure a la brava no ens hauríem fet professors, hauríem escollit una professió més marcial. A l’acabar la xerrada, unes alumnes em van dir: “No saps com t’agraïm que el fessis callar! No ens deixa escoltar cap classe!”.
Vaja. No ens deixa escoltar cap classe. És això. Ja poden estar tots els psicopedagogs, polítics i ideòlegs del món donant tombs a si la culpa la tenen les pantalles, els mòbils, els trastorns mentals o els plans d’estudis... El que passa és que a moltes aules hi ha un o dos maleducats impertinents que estan allà asseguts amb l’únic objectiu de rebentar la classe. Els professors, amb la moda del bon rotllo a l’aula i perduda l’autoritat, la disciplina i el respecte, s’han quedat sense eines per mantenir el control, l’ordre i el silenci, i com que els hem deixat sense armes per defensar-se, saben que la derrota és segura. I quan la derrota és segura només queda la retirada o seure a esperar l’arribada dels bàrbars. I per això, a excepció d’uns quants herois que s’hi deixen la pell curs rere curs, cada cop més gent deserta de les aules i els que es queden pateixen, es mediquen, passen de tot o desitgen fugir.
La situació és desesperada i fa molta ràbia perquè la solució seria fàcil i baratíssima. No calen invents pedagògics ni tecnològics. Cal, simplement, garantir que a les aules, mentre el professor explica, hi hagi el silenci necessari perquè qui vulgui seguir les explicacions ho pugui fer.
No és només problema dels professors i dels alumnes i els seus pares, és un problema social de primer ordre. Perquè una societat s’aguanti dreta cal que tothom hagi tingut l’oportunitat d’aprendre els rudiments necessaris per fer la seva feina. I sense silenci a les aules els docents no poden ensenyar i els alumnes no poden aprendre. Potser ja som grans, no tenim fills i per tant creiem que l’educació dels joves no és cosa nostra. Desenganyem-nos: sí que ho és. Quan algú ens vindrà a arreglar la calefacció, ens cobrarà en una botiga, ens arrencarà un queixal o ens haurà de defensar a la batllia, més ens val que durant la seva època escolar hagi tingut ocasió d’aprendre alguna cosa.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
visit website
