Fa uns dies, en el trajecte al treball, escoltava l’emissió de Jean Baptiste Urbain. Tenia com a convidat el músic i cineasta Bruno Monsaingeon, director de desenes de pel·lícules consagrades a grans intèrprets com Yehudi Menuhin, Oistrakh, Pollini i altres.

En un moment de l’entrevista, Monsaingeon, que festejava els seus 80 anys, va deixar caure que s’havia assabentat de l’existència de Michel (!!) Jackson el dia que la premsa mundial anuncià la seva mort, fins a aquell dia, Jackson era un perfecte desconegut per a aquest director especialitzat en biografies de músics i, ell mateix, violinista. En un primer moment, J. B. Urbain cregué que estava davant una boutade i li va fer la correcció sobre el nom (Michael) del compositor, cantant, productor i ballarí americà. També per a mi era inconcebible que un director de cinema no hagués vist mai el videoclip Thriller.

De la sorpresa vaig passar a la reflexió, amb un interval, tot s’ha de dir, d’indignació. Com podem pretendre, rumiava, digerir la quantitat immensa d’informació que rebem per multitud de vies? Sense anar més lluny, dijous passat, llegint la darrera novel·la de Muñoz Molina, vaig descobrir l’existència del violoncel·lista Yo-Yo Ma. Probablement, l’he escoltat un munt de vegades, però no li posava nom a aquest intèrpret que, amb només 7 anys, va actuar davant J. F. Kennedy. És clar que jo no soc res més que un diletant de la música, mentre que Monsaingeon és un professional i per això hom pressuposa que ha d’ostentar una saviesa musical general. O potser Monsaingeon ha sabut triar millor i immunitzar-se en front de la multiplicació de produccions i estrelles de l’escena musical?

Passant a una esfera més general, podem barrinar que hi ha al món uns savis-ignorants que són humans com nosaltres i que, com nosaltres, tenen immenses llacunes d’ignorància. Els trobem a la política, al periodisme, a les administracions o a les empreses públiques o privades. El més greu és que la seva ignorància wikipèdica no es limita a aficions culturals, sinó que s’estén a àmbits que, per les seves responsabilitats, haurien de conèixer almenys sumàriament.

Enzensberger, en un article publicat el 1982 i del qual he manllevat el títol, referia “els cavallers senils que des de consells d’administració, juntes directives o gabinets ministerials provoquen fallides, catàstrofes i massacres”. Avui, per no discriminar, podríem ampliar la crítica a senyores i joves. La conclusió del poeta i assagista era demolidora: “El que sap i el que ignora la gran majoria de la població [alemanya] és tan sorprenent i monstruós com l’entorn en el qual aprenen, el que aprenen i el que obliden”.

Edgar Morin posa el dit a la nafra quan diagnostica que, a la nostra època, la ignorància no és l’absència de coneixements; sabem moltíssimes coses, moltes més que els nostres avantpassats, però els nostres sabers estan esmicolats, compartimentats en disciplines i són inadequats a tractar el conjunt d’afers (problemes) cada cop més multidimensionals, transversals, globals i pluridisciplinaris. A més a més, els nostres coneixements útils ràpidament es tornen obsolets i... inútils. L’evolució de la ciència per disciplines especialitzades ha permès “produir coneixement i claredat, però també ignorància i ceguesa”.

Un cap ben fet, diu Morin, és un “cap apte per organitzar els coneixements i per evitar-ne l’acumulació estèril”. I la cultura global de les humanitats, un saber durador sense data de caducitat, és el que ens pot ajudar a organitzar els coneixements i disminuir la ignorància.

QOSHE - Sobre la ignorància - Ferran Goya
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Sobre la ignorància

12 8
20.12.2023

Fa uns dies, en el trajecte al treball, escoltava l’emissió de Jean Baptiste Urbain. Tenia com a convidat el músic i cineasta Bruno Monsaingeon, director de desenes de pel·lícules consagrades a grans intèrprets com Yehudi Menuhin, Oistrakh, Pollini i altres.

En un moment de l’entrevista, Monsaingeon, que festejava els seus 80 anys, va deixar caure que s’havia assabentat de l’existència de Michel (!!) Jackson el dia que la premsa mundial anuncià la seva mort, fins a aquell dia, Jackson era un perfecte desconegut per a aquest director especialitzat en biografies de músics i, ell mateix, violinista. En un primer moment, J. B. Urbain cregué que estava davant una boutade i li va fer la correcció sobre el nom (Michael) del compositor, cantant, productor i ballarí americà. També per a mi era inconcebible que un director de cinema no hagués vist mai el videoclip Thriller.

De la........

© BonDia


Get it on Google Play