La Casa de la Vall ha estat el lloc on, tradicionalment, es reunia el Consell General fins a la recent construcció de la nova seu inaugurada el 2011, però no sempre havia tingut aquesta funció, ja que en el seu origen era una casa particular, propietat de la família Busquets d’Andorra la Vella.
Va ser construïda l’any 1580 per Antoni Busquets. L’any i les inicials del propietari figuren en l’escut gravat en la pedra clau de l’arc de la porta d’entrada, en el gual figura també una braçada, una busca, símbol del cognom familiar. Per la grandària de la casa, que fa 17 metres d’amplada per 22 de llargada, podem deduir que els Busquets devien ser una de les cases fortes de la Vall amb un gran poder econòmic. Per comparació amb altres cases benestants contemporànies podem suposar que devien la seva riquesa a l’activitat ramadera i el comerç transfronterer.
Per a la seva construcció es va cercar un lloc destacat, a la part més altra de la vila d’Andorra la Vella, a tocar d’un turó rocós (part d’aquest turó es va arrasar per convertir-lo en aparcament al segle XX) i arran del penya-segat que separa la vila de la plana del fons de vall. S’estructura en tres crugies, una central més àmplia i dues laterals, separades per dos parets mestres interiors que van de la planta baixa a la coberta, una característica pròpia de les cases pairals de l’alta edat moderna.
Destaca la presència d’una sèrie d’elements defensions, originats pel perill que en el moment de la construcció suposava la presència de partides de protestants francesos, coneguts com a hugonots, que el mateix any 1580 van saquejar i profanar l’església de Sant Esteve. Aquests elements són una torreta o garita a l’angle sud-est (l’altra torreta és una invenció de la restauració del 1962), un matacà per sobre de la porta d’entrada, diverses espitlleres al pis més alt i la torre de defensa situada a l’angle nord-oest.
A l’interior, la planta baixa acollia un vestíbul d’on partia l’escala, les corts i alguns cellers, aquesta planta té menys profunditat que el pis superior, de forma que la cuina queda sobre terreny ferm; al primer pis hi havia el soler (actual “sala dels passos perduts”), un parell de dormitoris, la cuina, una sala dedicada a capella, decorada amb pintures d’estil gòtic tardà que representen escenes de la Passió, i una cuina. Al segon pis, les habitacions quedaven sota la coberta, no hi havia golfes, també una característica de les cases de l’època, la crugia central estava ocupada per una gran sala, el que en deien la sala de més amunt, i a les dues laterals hi havia dos dormitoris a cadascuna, els dormitoris del costat de ponent disposaven de sengles comunes que sobresortien de l’exterior del mur de ponent, no confondre amb matacans.
A principis del segle XVII, l’any 1603, el darrer hereu de la casa era mossèn Antoni Busquets, vicari perpetu i rector de la parròquia d’Andorra. En no tenir descendència va fer testament i va destinar la seva herència a una fundació dedicada a pagar estudis a fills de famílies pobres. Va nomenar marmessors i administradors d’aquesta fundació els dos cònsols i els dos consellers generals de la parròquia, conjuntament amb l’hereu de la casa Busquets d’Escaldes. Entre les propietats que anaven incloses en el testament hi havia la casa, i altres edificacions annexes, com el colomer i l’era. Va posar com a condició que la casa servís de rectoria.
Esgotades les propietats amb què s’anava alimentant aquesta fundació a principis del segle XVIII ja només queda la casa i els seus annexos, així que l’any 1702 els administradors de l’esmentada marmessoria van procedir a la venda de l’edifici, que va ser adquirit pel Consell de la Vall, que era com llavors es deia el Consell General, pel preu de 1.650 lliures, que es van pagar mitjançant la creació d’un censal (una mena d’hipoteca). L’acta de venda va ser aixecada pel notari Joan Antoni Rossell d’Ordino i incloïa la casa pròpiament dita, l’era, el colomer i els horts i pati que l’envoltaven.
Els cònsols d’Andorra es van reservar una part de la casa com a lloc de reunió del Comú de la parròquia d’Andorra. A aquesta funció es va destinar la sala on hi havia la capella, i la primera reunió del Comú va tenir lloc l’any 1708. A més a més aquesta sala va ser, més endavant, emprada com a escola de la parròquia i fins i tot biblioteca (en l’actualitat és la que es coneix com a despatx del síndic).
El Consell de la Vall, que abans es reunia en una casa situada al Cap del Carrer, s’hi va instal·lar l’any 1711, i des de llavors l’edifici es coneix com a Casa de la Vall.
Si en voleu saber més podeu consultar el nostre article L’adquisició de la Casa de la Vall pel Consell de la Terra, publicat al Butlletí del Comitè andorrà de ciències històriques, número 3, 1989-1990.
Els orígens de Casa de la Vall
39
0
28.12.2023
La Casa de la Vall ha estat el lloc on, tradicionalment, es reunia el Consell General fins a la recent construcció de la nova seu inaugurada el 2011, però no sempre havia tingut aquesta funció, ja que en el seu origen era una casa particular, propietat de la família Busquets d’Andorra la Vella.
Va ser construïda l’any 1580 per Antoni Busquets. L’any i les inicials del propietari figuren en l’escut gravat en la pedra clau de l’arc de la porta d’entrada, en el gual figura també una braçada, una busca, símbol del cognom familiar. Per la grandària de la casa, que fa 17 metres d’amplada per 22 de llargada, podem deduir que els Busquets devien ser una de les cases fortes de la Vall amb un gran poder econòmic. Per comparació amb altres cases benestants contemporànies podem suposar que devien la seva riquesa a l’activitat ramadera i el comerç transfronterer.
Per a la seva construcció es va cercar un lloc destacat, a la part més altra de la vila d’Andorra la Vella, a tocar d’un turó rocós (part d’aquest turó es va arrasar per convertir-lo en aparcament al segle XX) i arran del penya-segat que separa la vila de la plana del fons de vall. S’estructura en tres crugies, una central més........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
