Dels quatre ponts de pedra que es conserven en l’actualitat a la parròquia d’Escaldes, el pont dels Escalls és el més antic (descomptant el pont Pla, del qual no es disposa de dades) i això és degut que gran alçada a la qual es troba per sobre de la llera del riu ha impossibilitat que l’arribés a afectar cap riuada, i al llarg del temps el seu manteniment ha estat mínim. Els ponts eren un element indispensable de l’antiga xarxa viària del país, integrada pel camí ral i altres vials secundaris, ja que eren els que permetien superar els obstacles naturals que suposaven els cursos d’aigua. En el cas concret del pont dels Escalls, aquest es troba per sobre un engorjat tallat pel riu en la roca i que al llarg d’un tram de més de cinquanta metres de recorregut té una alçada de més de 20 metres. El pont es troba a l’inici de la derivació cap Engordany del camí que des d’Andorra s’adreçava cap a l’interior de la vall del Nord. Està en un punt estratègic, uns metres més amunt de la confluència dels rius Valia d’Orient i Valira del Nord que, amb la seva unió, formen el Gran Valira, és a dir, el punt central de la Y que conforma el relleu de les valls d’Andorra. Si bé en l’actualitat està envoltat de construccions modernes, fruit del modern creixement urbanístic, en origen estava relativament allunyat de la població. El seu nom fa referència precisament a aquesta localització: els escalls, és en realitat la contracció de les paraules els Calls o el Call (igual que ha passat a les Caldes i Escaldes). Un call o una callissa és un terme que es refereix a un camí o pas estret, com és el cas.
No està documentada la data de construcció del pont però de ben segur aquesta a ser a l’edat mitjana. El pont apareix citat per primer cop en un document, relatiu a una herència de la veïna cal Ribot, de l’any 1458 on es parla del “camí del pont de la Call, el nom original. Les referències a reparacions o actuacions de manteniment són escasses. L’any 1807 el Comú d’Andorra va acordar reparar i reforçar el pont dels Escalls, principalment les baranes. Per portar a terme l’obra es va comprar calç per valor de 10 lliures. Va caldre anar a buscar la calç a Noves de Segre, i es va enviar a un membre del Comú, Pelegrí Martí a buscar-la. Va emprar un dia per anar-hi i un per tornar-ne, i hi va anar acompanyat d’una mula on carregar la calç. Va cobrar quatre jornals, dos per ell i dos per la mula, a una pesseta i mitja el jornal. Els diners es van obtenir de la venda de les partides de blat que pagaven al Comú els llogaters de les boïgues d’Engolasters.
Es tracta d’un pont de pedra d’un sol ull, que consisteix en un arc de mig punt fet a base d’una primera filada de dovelles de pedra tosca, rematada per una pedra clau central. Per sobre d’aquest arc el parament és a base de pedres d’origen divers disposades de forma irregular. No presenta cap element decoratiu, tota l’obra és purament funcional. El tauler és pla i està gravat, és a dir té el paviment empedrat a base de pedres més o menys arrodonides, i almenys en la seva darrera forma no presentava cap esquena d’ase, ni cap inclinació, ja que els dos extrems es troben a la mateixa alçada (no obstant això, la recent excavació arqueològica ha permès veure que en un principi sí que presentava una lleugera esquena d’ase).
A cada costat té un muret de pedra, de no gaire alçada i amb les pedres del coronament més grosses que la resta. És possible que canvis en el paviment hagin reduït l’alçada útil de les baranes. Té una amplada d’aproximadament dos metres. Als dos extrems, els murets van més enllà del pont pròpiament dit i s’obren cap als costats dibuixant una mena d’embut. Als extrems la rosca de l’arcada es recolza en sengles sabates de pedra assentades sobre la roca mare. La de la dreta és més alta que la de l’esquerra, té forma de torre semiquadrada i a la part de baix es poden veure tres orificis on anava fixada la bastida que suportava la cintra de fusta emprada en la construcció del pont. L’arrencament de l’arc es distingeix per un petit esglaonament endarrerit perceptible a les dues plataformes.
Hi ha una certa tradició oral que situa en aquest pont la signatura del primer Pariatge d’Andorra, l’any 1278. Fins i tot els anys seixanta es va publicar una postal commemorativa d’aquest fet. Es tracta d’una idealització romàntica, i en el mateix Pariatge consta que va ser signat a Lleida. El que sí que és cert és que al segle XIX, a aquest pont, més concretament al peu de la creu, es va signar el denominat “Tractat de pau dels Escalls”, l’any 1881 i amb el qual es posava fi als enfrontaments entre les faccions partidàries i contràries a l’establiment d’un casino a Andorra.
El pont dels Escalls
8
0
24.01.2024
Dels quatre ponts de pedra que es conserven en l’actualitat a la parròquia d’Escaldes, el pont dels Escalls és el més antic (descomptant el pont Pla, del qual no es disposa de dades) i això és degut que gran alçada a la qual es troba per sobre de la llera del riu ha impossibilitat que l’arribés a afectar cap riuada, i al llarg del temps el seu manteniment ha estat mínim. Els ponts eren un element indispensable de l’antiga xarxa viària del país, integrada pel camí ral i altres vials secundaris, ja que eren els que permetien superar els obstacles naturals que suposaven els cursos d’aigua. En el cas concret del pont dels Escalls, aquest es troba per sobre un engorjat tallat pel riu en la roca i que al llarg d’un tram de més de cinquanta metres de recorregut té una alçada de més de 20 metres. El pont es troba a l’inici de la derivació cap Engordany del camí que des d’Andorra s’adreçava cap a l’interior de la vall del Nord. Està en un punt estratègic, uns metres més amunt de la confluència dels rius Valia d’Orient i Valira del Nord que, amb la seva unió, formen el Gran Valira, és a dir, el punt central de la Y que conforma el relleu de les valls d’Andorra.........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
